9 Quan vam començar a ser ciutadans?

Uns minuts i a clapar
Episodi 9 9 min fa 1 any Fet amb l'ajuda de la IA Les veus s'han generat amb IA. La imatge s'ha creat amb l'ajuda de la IA.

Descobreix com la Revolució Francesa va canviar per sempre la manera de viure de la gent, passant de ser súbdits a convertir-se en ciutadans amb drets i deures. Vols saber què significa, realment, ser ciutadà avui? Escolta l’episodi i sorprèn-te amb aquesta gran transformació!

  • ciutadania
  • revolució-francesa
  • il·lustració
  • drets-i-deures
  • drets-humans

Escolta'l a

  • Apple Podcasts
  • Spotify
  • YouTube
  • iVoox

Transcripció

0:00 Hola, soc jo, l'Alícia, i m'han donat permís per distreure't uns minutets més. I crec que val la pena que coneguis una història. Avui parlarem de quan vam començar a ser ciutadans. Tot comença a l'any 1793, quan a París milers de persones s'omplien de curiositat i por preguntant-se: "I ara, qui mana?" T'imagines viure en un lloc on tot el que fas, cada decisió, la pren sempre una sola persona?

0:27 Com quan vas d'excursió amb algú i només pot triar la ruta el cap dels monitors. Però cada dia, per tot? Així vivien moltes persones a Europa fa 300 anys. País gran i bonic al centre d'Europa, del qual París és la capital, durant molt de temps gairebé ningú no triava res del que passava.

0:46 No decidien qui feia les lleis ni qui podia ser el seu cap. Tot això ho decidia el rei. Es deia Lluís i per molta gent era com una mena de pare de tot el país. Però no era un pare com els d'ara. Era totpoderós.

1:01 Podia fer construir palaus, decidir quines lleis s'havien de complir o fins i tot decretava si algú era culpable només per voluntat seva. El rei i la seva família, junt amb uns quants rics i amics seus, vivien en palaus espectaculars. Tota la resta, la gran majoria, vivien en cases molt més senzilles i sovint treballaven molt per poder menjar o viure millor. No hi havia ni internet, ni telèfon, ni cap de les coses que coneixes.

1:29 Si volies escriure una carta, calia un paper car, una ploma d'oca i molta paciència. Molts, com tu, potser anaven a l'escola o ajudaven la família a casa o al camp. Però per més que estudiessin o treballessin, no podien prendre decisions sobre la seva ciutat, poble o país.

1:47 No eren ciutadans, eren súbdits. Aquesta paraula vol dir que havien de, literalment, obeir el rei. T'imagines ser súbdit? No escollir mai qui t'ajuda a prendre decisions ni poder protestar?

2:01 Era habitual i molts ho trobaven normal perquè sempre havia estat així. Però de mica en mica, les coses van començar a canviar. Al segle XVIII, moltes persones a França i altres llocs d'Europa van començar a fer-se preguntes. Imagina't un grup d'amics discutint a la taula del menjador després de sopar, somiant: "I si poguéssim triar els qui fan les lleis?

2:24 I si tots tinguéssim el mateix dret a opinar?" Aquesta nova manera de pensar es deia Il·lustració. Gent com Rousseau, Voltaire o Olympe de Gouges, que va ser una de les primeres dones al món a parlar de drets per a totes les persones, discutien sobre justícia, llibertat, igualtat. Valors que avui ens semblen bàsics, però que eren molt moderns llavors.

2:47 Saber llegir i escriure era poc comú, així que aquestes idees s'expandien en converses a cases, mercats o a reunions. I, a poc a poc, van anar creixent. La gent començava a pensar d'una altra manera.

3:01 Es van començar a adonar que potser tenir un sol rei que ho manava tot no era tan just. Com quan a l'escola tothom pot votar el color del mural o decidir a quina cançó ballareu per Carnestoltes. Així, les persones van començar a voler decidir coses importants juntes. L'any 1789 va esclatar la Revolució Francesa.

3:21 M'imagino el so dels tambors, els crits als carrers, la gent nerviosa. No va ser un moment de pel·lícula, sinó molt llarg i difícil, amb moments d'esperança i també de por. El més important d'aquella revolució no va ser només que acabessin amb el poder d'un sol rei.

3:37 El veritable canvi va ser que van començar a parlar de drets i deures. Oi que a casa, quan tens dret a mirar una estona la tele, també has de recollir després els plats? Els drets i els deures van junts. Abans, el rei tenia drets per damunt de tothom i els altres només deures.

3:55 Però de sobte, va aparèixer una nova paraula per referir-se a la gent comuna: ciutadà. Ja no eres súbdit, podies ser ciutadà o ciutadana. I aquí ve una cosa interessant: què vol dir de veritat ser ciutadà?

4:10 A la Revolució Francesa ho van intentar explicar fent un paper molt famós, la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. El nom és una mica llarg, però la idea és fàcil. Cadascuna de les persones, pel simple fet de ser-ho, té drets que ningú li pot prendre i, al mateix temps, té deures amb la resta de la societat.

4:30 Tens dret a jugar, però també l'obligació de respectar les altres persones que hi són. No pots fer malbé el patí perquè també és de tots. A la ciutat, al país, passa el mateix. Ser ciutadà vol dir que pots opinar, expressar el que penses, però també que formes part d'un grup i cal respectar i ajudar els altres.

4:49 Des de llavors, a poc a poc, molts països van començar a canviar. Algunes vegades, aquests canvis eren lents. Algunes persones deien: "Per què han de votar només els homes rics? No ho poden fer també les dones? I els joves?"

5:04 Les dones, com Olympe de Gouges, van ser molt valentes. Ella va escriure que les dones també haurien de tenir els mateixos drets que els homes. Va ser revolucionari per la seva època. Tot i que la societat encara no estava preparada per tot això, aquestes idees van començar com una llavor.

5:22 A poc a poc, això es va anar transmetent a més països. Va arribar a llocs llunyans, com Amèrica, on també volien triar els seus representants. Les colònies americanes s'hi van inspirar quan van voler independitzar-se. També arreu d'Europa es van començar a fer preguntes: "I nosaltres, no podem participar també?"

5:40 Així, el concepte de ciutadania, ser persona amb veu, va començar a fer-se gran. A casa nostra, als Països Catalans, també va arribar, potser d'una altra forma, però amb la mateixa il·lusió. Gent de Barcelona, València i Palma s'empassaven els llibres i els papers que arribaven de França, il·lusionats per canviar les coses.

6:01 A poc a poc, els nostres avis, àvies, besavis i besàvies també es van acostumar a sentir parlar de drets, llibertats i ciutadania. La paraula ciutadania fa referència a tot un conjunt de coses que a vegades ni ens adonem que tenim. El dret a tenir un nom, a anar a l'escola, a expressar el que sentim o pensem, a participar en votacions, a ser protegits quan tenim un problema.

6:28 Qui és ciutadà avui dia té dret a això, però també té responsabilitat. El deure de respectar els altres, de complir les normes, de protegir l'entorn i la convivència, igual que cuidem la nostra habitació perquè sigui agradable.

6:43 Ser ciutadà o ciutadana no vol dir només tenir el carnet d'un país. És més, vol dir poder decidir, participar i tenir veu. Vol dir formar part d'una comunitat. A cada poble, cada ciutat, cada barri, cada escola, allà on hi ha persones que conviuen, hi ha ciutadania. Per això, quan votem a l'escola quin serà el nom de la mascota de la classe, quan demanem un torn per parlar o quan ajudem algú, estem posant en pràctica aquesta paraula gran: ciutadania. Fins i tot sense adonar-nos-en.

7:18 Pensa-hi un moment. Saps què vol dir empatitzar? Vol dir posar-se al lloc de l'altre, entendre què sent, què pensa. Això també és ser ciutadà, preocupar-se pel bé comú, no només pel propi.

7:32 A la Revolució Francesa, la idea de ciutadania va començar sent només per a alguns i han calgut molts anys perquè cada cop s'inclogui més gent. Dones i homes, persones joves i grans, de totes les cultures i colors. Avui, la ciutadania vol dir respecte, igualtat, solidaritat i compromís. Valors que fem servir cada dia a petits i grans moments.

7:56 I potser, escoltant aquesta història, t'adones que tu també tens dret a decidir, a opinar i a fer sentir la teva veu al món. Encara que siguis una sola persona entre moltes, la teva veu és important. Així va començar tot, amb preguntes, amb ganes d'entendre i de participar.

8:16 La propera vegada que votis a classe, que donis una opinió o ajudis a millorar el teu entorn, pensa per un moment que formes part d'una gran família de ciutadans i ciutadanes de tot el món. Gent que cerca més justícia, més respecte, més acollida. Persones que un dia volen deixar les coses una mica millor del que les han trobat.

8:35 I fins aquí la història d'avui. Descansa bé i bona nit.

Episodi anterior 8 Com va començar la intel·ligència artificial? Episodi següent 10 Què fa únics els pandes?

Descarrega l'aplicació

  • A Clapar

    Descarregar a l'App Store Baixa a Google Play
  • AllTuner Originals

    Descarregar a l'App Store

Un projecte de David Poblador i Garcia · Amb el suport material i tecnològic d'All Tuner Labs

Ajuda Avís legal Política de privadesa Suggereix un tema

Allotjat a AllTuner Cast

0:00 0:00