Com va començar la intel·ligència artificial?
Uns minuts i a claparDescobreix com va sorgir la intel·ligència artificial: des dels primers inventors i màquines gegants fins als programes que avui t’ajuden sense que te n’adonis. Atreveix-te a imaginar si, algun dia, les màquines podran pensar per si soles com nosaltres!
Escolta'l a
0:00 Hola, soc jo, l'Alícia, i m'han donat permís per distreure't uns minutets més. I crec que val la pena que coneguis una història. Avui parlarem de com va començar la intel·ligència artificial. Tot comença a l'any 1950, quan en una universitat anglesa algú va decidir preguntar-se si les màquines podien pensar.
0:21 Imagina una aula no gaire gran, plena de llibres i papers, amb finestres que deixen entrar la llum fresca de Londres, la capital d'Anglaterra, un país al nord d'Europa. El terra fa una mica de grinyol quan una persona passa caminant. Un professor, vestit amb americana i corbata, es pregunta una cosa que a molts semblava impossible en aquell moment: podrà una màquina fer alguna cosa semblant al cervell humà?
0:46 Aquest professor es deia Alan Turing. Si mai has escoltat el seu nom, que sàpigues que és un dels pioners més importants de la història de la informàtica i, de fet, del que avui en diem intel·ligència artificial. En Turing era una persona curiosa, persistent i li agradava observar el món de formes diferents, molt diferent de com ho feia la majoria.
1:08 La seva idea va començar, en part, mirant al nostre voltant. L'ésser humà té un cervell que serveix per resoldre problemes, reconèixer cares, entendre paraules, i de mica en mica, les persones han inventat màquines per ajudar amb tasques difícils: rellotges per saber l'hora, bicicletes per anar més lluny, calculadores per fer sumes.
1:29 Però, una màquina podria algun dia raonar, pensar o aprendre com tu o com jo? En Turing va formular una pregunta aparentment senzilla: què vol dir exactament pensar? Quan diem que una persona pensa, vol dir que veu, sent, parla, recorda coses.
1:48 I una màquina? Podria fer res d'això? T'imagines un robot capaç de parlar amb tu i que no t'adonis de si és una persona o una màquina? Així doncs, Turing va proposar el que ara coneixem com el test de Turing. Era una mena de joc de preguntes i respostes entre una persona i una màquina amagada.
2:07 Si la persona no era capaç de distingir si parlava amb un humà o amb una màquina, volia dir que la màquina era, d'alguna manera, intel·ligent. Què et sembla? Bastant enginyós, oi?
2:19 Però a la dècada dels 50, les màquines eren molt diferents a les d'ara. Els ordinadors ocupaven sales senceres, eren plens de cables gruixuts i feien un soroll intens. De fet, amb sort, només podien sumar nombres ben petits, escriure paraules o fer càlculs senzills. En aquella època, la paraula intel·ligència artificial encara no existia.
2:41 De fet, va ser uns anys després, ja cap a 1956, quan un grup de científics es van reunir als Estats Units, el país enorme que es troba a l'altra banda de l'oceà Atlàntic. Allà, a una petita ciutat que s'anomena Hanover, van celebrar una trobada diferent: la conferència de Dartmouth.
2:59 Aquell estiu es van reunir una desena de persones brillants: matemàtics, enginyers, programadors i també la Ruth Haweter, una matemàtica important que sovint queda en segon pla quan s'explica aquesta història, però va tenir un paper rellevant.
3:14 Què volien fer? Doncs imaginar com convertir aquestes idees, aquests somnis de màquines que pensen, en realitat. Van posar nom a la disciplina: intel·ligència artificial.
3:26 Dues paraules potents que volien dir, simplement, fer que les màquines aprenguessin a resoldre problemes per si soles, tal com ho faríem tu o jo quan tenim un repte a classe, per exemple, un examen de matemàtiques o aquella endevinalla que et costa tant de xifrar. Durant molt de temps, aquests científics van provar d'ensenyar a les màquines a fer jocs com el dòmino o els escacs.
3:48 Per què els escacs? Perquè sembla, si ho penses, que cal ser molt llest per poder anticipar jugades de l'altre jugador. Prova de recordar la teva última partida d'escacs. Cal pensar el moviment següent, però també què farà la persona amb qui jugues, després tu, després ella, i així fins al final de la partida.
4:07 Les primeres màquines de la intel·ligència artificial no eren capaces de guanyar els campions, clar, però aquest esforç ajudava a entendre com funcionen els càlculs, la memòria i fins i tot la presa de decisions. De mica en mica, les màquines van anar millorant.
4:24 Aquí és important que no t'imaginis robots de pel·lícula. Sovint, quan sentim intel·ligència artificial, ens ve al cap un robot que camina, parla i ho fa tot sol. Però la realitat era molt més senzilla i menys espectacular. Només eren caixes de cables i llums, ordinadors grans i lents, plens de botons. Cap veu i sense braços, només instruccions escrites a una pantalla ben bàsica.
4:48 De vegades, ni això. No et sembla curiós com algunes idees molt noves comencen amb coses petites i una mica avorrides? Però hi ha una cosa que tenen en comú totes les persones que han iniciat coses noves: la curiositat. Totes aquestes investigadores i investigadors s'assemblaven molt a infants que es fan preguntes davant del que no entenen.
5:09 Si et preguntes alguna vegada per què el cel es veu blau, d'on surten els trons o com funciona una rentadora, estàs fent exactament el mateix que feien aquestes persones: buscar respostes i explorar noves maneres d'entendre el món. Al llarg dels anys, la intel·ligència artificial s'ha anat fent menys discreta i ha anat creixent i apareixent pertot arreu. Per exemple, quan jugues a un videojoc i t'enfrontes a un rival que no és una persona real, sinó l'ordinador, això és un petit exemple d'intel·ligència artificial.
5:40 Quan demanes a l'assistent d'un telèfon una cançó, li preguntes quin temps farà o et recomana una pel·lícula, al darrere hi ha programes que han après a interpretar què dius, què t'agrada i com ajudar-te. Són intel·ligències artificials, tot i que ben diferents del cervell humà.
5:56 Els científics del segle passat es van inspirar molt en la natura. Van mirar com funcionen els cervells animals i humans, com aprenem de petits a reconèixer cares, sons o formes. Intentaven crear algorismes, una paraula tècnica per una seqüència de passos que fa possible resoldre un problema.
6:14 Podríem dir que és com una recepta. Primer fas això, després allò altre, fins que arribes al resultat. Per exemple, pensa en una recepta de coca. Primer es baten els ous, després afegeix la farina, el sucre, la llet i al final ho poses tot al forn.
6:31 Doncs bé, les màquines han d'aprendre receptes per fer coses que nosaltres fem sense adonar-nos-en. Hi va haver inventores i inventors a tot el món que van aportar idees. A Itàlia, una dona anomenada Ada Lovelace, filla d'una poetessa i d'un matemàtic, ja havia escrit al segle XIX notes sobre com una màquina podria, algun dia, pensar amb instruccions donades per persones.
6:55 Als Països Catalans també hem tingut protagonistes. Jordi Torras, un expert de la Universitat Politècnica de Catalunya, explora avui dia com la intel·ligència artificial pot ajudar a fer hospitals més eficients i a millorar la vida diària. I, evidentment, arreu de València, de Mallorca, d'Andorra i del món, moltes altres persones aporten el seu granet amb nous projectes. Però tornem una mica enrere.
7:21 Una altra figura clau va ser John McCarthy, que va crear el llenguatge LISP per programar intel·ligència artificial l'any 1958. Un llenguatge? Sí, sí. Igual que les persones parlem català, castellà, anglès, les màquines entenen llenguatges especials fets per humans. Així podíem donar instruccions pas a pas, com si expliquéssim a algú com solucionar un trencaclosques.
7:47 Els avenços van ser lents, però constants. Les màquines no aprenien soles, sinó només allò que se'ls deia exactament. De fet, els experts deien que la intel·ligència artificial no era gaire intel·ligent i durant molts anys era més una esperança que una realitat.
8:03 Però va arribar una revolució: l'aprenentatge automàtic. Aquest concepte fa referència al fet que, ara sí, les màquines podien modificar-se una mica soles a partir de l'experiència. És a dir, com quan aprens a cuinar. Els primers ous ferrats potser no et queden gaire bé, però a base de practicar, els millores.
8:22 De manera similar, els ordinadors podien provar alternatives, comprovar si s'equivocaven i corregir-se per fer-ho millor la propera vegada. Així, van començar a aparèixer aplicacions molt útils: reconèixer números manuscrits perquè un banc pugui llegir un xec, identificar un animal en una fotografia, traduir textos d'un idioma a un altre.
8:42 Progressos petits, però valuosos. Amb la força d'Internet, la intel·ligència artificial va créixer encara més ràpid. De sobte, les màquines podien aprendre de milions d'exemples a la vegada. Veien desenes de milers de gats per reconèixer, a la fi, que una fotografia concreta és d'un gat i no d'un gos.
9:01 I això és només l'inici. Avui, gairebé sense adonar-nos-en, l'intel·ligència artificial forma part de moltes coses del nostre dia a dia. Quan escrius un correu i el sistema et suggereix paraules, quan el Google et mostra el trajecte més ràpid fins a casa o quan el Netflix et recomana la propera sèrie, tot això són exemples de màquines que, d'alguna manera, han après.
9:24 Però la pregunta clau, la de l'Alan Turing, encara no està del tot tancada. Podran les màquines pensar com un humà de debò? Hi ha gent que creu que sí, que tard o d'hora les màquines seran capaces de sentir emocions, comprendre bromes o fins i tot escriure poesia.
9:39 Altres persones pensen que mai arribaran a sentir de veritat, perquè només repeteixen allò que han après. El debat continua ben obert i és normal. La ciència no té respostes eternes. Sempre investiga, pregunta, prova i sovint s'equivoca.
9:56 I tu, dia podries tenir una conversa llarga amb una màquina i pensar que és una persona de debò? Quin tipus de coses t'agradaria que aprengués a fer una intel·ligència artificial? T'agradaria tenir-ne una d'amiga que t'ajudés a fer els deures o potser que jugui amb tu a la consola?
10:12 O preferiries que les màquines només ens ajudin una mica, però que les grans decisions les prenguin sempre les persones? Aquestes preguntes són tan bones avui com ho eren fa més de 70 anys, quan Alan Turing es va asseure a la seva aula de Londres i es va posar a imaginar. I fins aquí la història d'avui.
10:30 Descansa bé i bona nit.