24 Per què mengem torró per Nadal?

Uns minuts i a clapar
Episodi 24 9 min fa 1 setmana Fet amb l'ajuda de la IA Les veus s'han generat amb IA. El guió s'ha escrit amb l'ajuda de la IA. Les notes s'han escrit amb l'ajuda de la IA. La imatge s'ha creat amb l'ajuda de la IA.

El torró: d'on ve i per què el mengem per Nadal. Les diferents hipòtesis sobre el seu origen, dels dolços de mel i ametlla d'al-Andalus als de l'antiga Roma, els primers receptaris catalans de l'edat mitjana, Xixona i Agramunt, i la gran família de torrons que avui omple la taula: el dur, el tou, el de gema i el de crema cremada.

  • torró
  • nadal
  • història
  • tradicions
  • postres

Escolta'l a

  • Apple Podcasts
  • Spotify
  • YouTube
  • iVoox

Transcripció

0:01 Hola, sóc jo, la Clàudia, i m'han donat permís per distreure't uns minutets més... i crec que val la pena que coneguis una història. Avui parlarem de per què mengem torró per Nadal. Tot comença a l'any mil tres-cents setanta-sis, quan les monges del monestir de Pedralbes, a Barcelona, preparaven torró amb les seves mans per regalar-lo a altres comunitats religioses, com els frares franciscans.

0:30 T'imagines aquella cuina, amb l'olor de mel calenta i d'ametlla torrada? Però la història del torró és encara més antiga. Més de cent cinquanta anys abans, entre els anys mil dos-cents vint-i-u i mil dos-cents vint-i-tres, els monjos del monestir de Sant Cugat del Vallès van escriure un llibre de costums.

0:51 Era una mena de reglament de la casa, que explicava què es feia cada dia i què es menjava a cada festa. I en aquell llibre ja hi surt el torró, servit per Nadal i per altres festes importants com unes postres especials. Al seu costat hi havia les neules i una beguda de vi, mel i espècies que es deia piment. Les neules, per cert, també són molt antigues.

1:16 L'any mil dos-cents seixanta-set, el rei Jaume primer va oferir cent neules de postres als cent convidats del seu dinar de Nadal. I uns anys més tard, l'escriptor mallorquí Ramon Llull va explicar la història d'un mestre neuler que les feia tan primes que, si les llançaves per la finestra, baixaven a poc a poc fins a terra, com si fossin fulles.

1:37 Però què és, exactament, el torró? En el fons, és una barreja de tres coses: ametlles o avellanes, mel i clara d'ou. Sembla senzill, oi?

1:50 Doncs fa set-cents anys, la mel i les ametlles eren un petit tresor. Per això, al principi, el torró eren les postres dels rics, que es menjaven en ocasions especials. Hi ha documents que diuen que es va servir a les noces d'una filla del rei Jaume primer. Era tan luxós que l'any mil tres-cents vuitanta-quatre un frare franciscà, Francesc Eiximenis, va aconsellar no menjar-ne.

2:18 Deia que era massa car i que convidava a la golafreria, que vol dir menjar més del compte només pel gust de menjar. Tot i això, a poc a poc el torró va arribar a tothom. Al segle catorze, a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, fins i tot se'n donava a les persones pobres.

2:37 Ara ve la gran pregunta... d'on va sortir el torró? I la resposta sincera és que NINGÚ no ho sap del cert. Els historiadors no es posen d'acord, i això està bé.

2:49 Quan no sabem una cosa, hi ha qui busca pistes, compara documents i proposa explicacions. Així avança el coneixement. La idea que convenç més gent és que el torró ve d'al-Andalus, el nom de les terres de la península Ibèrica on, fa molts segles, governaven els musulmans.

3:08 Allà es feia un dolç de mel i ametlla que es deia turun. Al segle tretze, un autor d'al-Andalus, Ibn Razin, va escriure un llibre de cuina amb una recepta molt semblant a la catalana, amb les mateixes proporcions de fruits secs, mel i clara d'ou, però amb ametlles i nous en lloc d'avellanes.

3:27 Hi ha qui pensa que també hi van tenir un paper cuiners jueus o àrabs vinguts del nord d'Àfrica. Però hi ha més hipòtesis. A l'antiga Roma, als mercats es venia un dolç semblant al torró, que es deia cupedia, i els poetes en parlaven.

3:43 I encara abans, a l'antiga Grècia, es diu que als atletes dels Jocs Olímpics se'ls donava una barreja de fruits secs i mel per agafar forces. Potser el torró és fill de totes aquestes cuines del Mediterrani, el mar que toca les nostres costes. Fins i tot la paraula torró té diverses explicacions.

4:04 Potser ve del llatí torrere, que vol dir torrar, perquè els fruits secs es torren. Potser ve de terró, aquell tros de terra dura que trobes quan llauren un camp. I també hi ha una història, que és més aviat una llegenda, sobre un pastisser de Barcelona molt popular que es deia de cognom Torró. El que sí que sabem és que algunes de les receptes i mencions escrites més antigues són catalanes.

4:30 Al segle quinze, la cuina catalana era una de les més prestigioses d'Europa. Les fonts no coincideixen en quina recepta és la més antiga que es conserva. Algunes parlen del Llibre de Sent Soví, un receptari del segle catorze. D'altres, d'un manuscrit del segle quinze, el Llibre de totes maneres de confits, que explica com fer torrons d'avellanes torrades, mel i clara d'ou.

4:56 I diu una cosa preciosa: que el torró, quan és fet, s'ha de trencar com un vidre. Fem ara un viatge cap al sud, fins a Xixona, un poble de l'Alacantí, al País Valencià, una mica al nord de la ciutat d'Alacant. Algunes fonts diuen que allà ja es coneixia el torró al segle quinze, i un historiador va trobar que l'any mil cinc-cents vuitanta-vuit ja se'n feia.

5:23 El torró de Xixona és el tou, de textura molla, que es desfà a la boca. Antigament, a Xixona el torró es feia d'octubre a desembre, després de la collita. Grups de dones pelaven ametlles a mà des de les quatre de la matinada fins al migdia, i paraven a les deu per esmorzar.

5:43 Els homes conreaven i collien les ametlles, compraven mel de la serra d'Enguera i sucre a Alacant, i feien el torró. I saps què va passar després? Al segle dinou, els fills dels primers mestres torroners van començar a sortir a vendre.

6:02 Cada desembre, homes i dones vestits amb la roba tradicional de Xixona anaven a Alacant, a València, a Barcelona i a Madrid. Llogaven portals, escales o racons de botigues per vendre-hi el seu torró. I com que sempre hi arribaven per aquestes dates, el torró es va acabar convertint en el dolç de Nadal per excel·lència.

6:26 Ara anem cap al nord, a Agramunt, a la comarca de l'Urgell, a les terres de Lleida. Allà es fa el torró dur, amb ametlles o avellanes, mel i clara d'ou. Té un color marró daurat, és cruixent i es presenta en tauletes rodones o rectangulars, embolicades amb pa d'àngel, una làmina blanca i primíssima.

6:51 Ningú no sap exactament quan va néixer, però hi ha qui l'identifica amb aquella recepta del segle quinze. I l'any mil set-cents quaranta-u, unes cartes d'una família del poble ja parlaven de set torronaires. Més endavant, els torronaires d'Agramunt es van fer coneguts per les parades que muntaven per Nadal a Barcelona. Però el torró és de tots els Països Catalans.

7:16 Se n'ha fet a Xerta, a les Terres de l'Ebre, a Perpinyà, a la Catalunya del Nord, i a molts altres llocs. A Casinos, al País Valencià, cada novembre se celebra una fira de dolços artesans i torrons. I a Agramunt, cada octubre, la fira del torró omple els carrers.

7:35 Avui, a la taula de Nadal hi ha una gran família de torrons. Hi ha el dur, com el d'Alacant i el d'Agramunt, i el tou de Xixona. Hi ha el de gema, que els torroners de Xixona van inventar per aprofitar els rovells que els sobraven després de fer servir les clares. L'any mil vuit-cents cinquanta, un pastisser de Barcelona va cremar-ne la part de dalt, com es fa amb la crema catalana, i en va sortir el torró de crema cremada.

8:07 I avui també n'hi ha de xocolata i de mil gustos nous. Hi ha tantes varietats com artesans que en fan. Així doncs, per què mengem torró per Nadal? Perquè durant segles va ser un dolç de festa, fet amb ingredients preuats, per als dies més especials de l'any.

8:27 Perquè els monestirs ja el servien per Nadal fa més de vuit-cents anys. I perquè els torroners, cada desembre, el portaven a les ciutats. Aquest Nadal, quan tastis un tros de torró, potser pensaràs en les dones pelant ametlles abans que sortís el sol, en els monjos escrivint els seus costums, o en aquelles neules que baixaven volant per la finestra.

8:53 Cada mos és un trosset d'història... dolç i tranquil, com una nit d'hivern a casa. I fins aquí la història d'avui. Descansa bé...

9:05 i bona nit.

Episodi anterior 23 Per què brillen les cuques de llum?

Descarrega l'aplicació

  • A Clapar

    Descarregar a l'App Store Baixa a Google Play
  • AllTuner Originals

    Descarregar a l'App Store

Un projecte de David Poblador i Garcia · Amb el suport material i tecnològic d'All Tuner Labs

Ajuda Avís legal Política de privadesa Suggereix un tema

Allotjat a AllTuner Cast

0:00 0:00