23 Per què brillen les cuques de llum?

Uns minuts i a clapar
Episodi 23 12 min fa 2 setmanes Fet amb l'ajuda de la IA Les veus s'han generat amb IA. El guió s'ha escrit amb l'ajuda de la IA. La imatge s'ha creat amb l'ajuda de la IA.

La bioluminescència: com un ésser viu fabrica llum sense escalfor, i per a què la fa servir. Les cuques de llum de les nits d'estiu, els peixos de les profunditats i els bolets que brillen, i les científiques i científics que han copiat aquest truc per a la medicina.

  • cuques-de-llum
  • luciferina
  • llum-freda
  • proteïna-verda-fluorescent
  • contaminació-lumínica

Escolta'l a

  • Apple Podcasts
  • Spotify
  • YouTube
  • iVoox

Notes Transcripció

Per saber-ne més

  • Bioluminescence - Wikipedia
  • Firefly - Wikipedia
  • What is bioluminescence? - NOAA National Ocean Service
  • Foxfire (bioluminescent fungi) - Wikipedia
  • The Nobel Prize in Chemistry 2008 - Press release (green fluorescent protein, GFP)
  • Luciferase - Wikipedia
  • Green fluorescent protein - Wikipedia
  • Osamu Shimomura - Wikipedia
  • Lampyris noctiluca - Wikipedia
  • Cretaceous - Wikipedia

0:01 Hola, sóc jo, la Clàudia, i m'han donat permís per distreure't uns minutets més... i crec que val la pena que coneguis una història. Avui parlarem de per què brillen les cuques de llum. Tot comença fa uns noranta-nou milions d'anys, quan una cuca de llum es va quedar enganxada en una gota de resina d'arbre.

0:26 La resina és aquella substància enganxosa i daurada que a vegades veus regalimar pel tronc d'un arbre. Amb el pas de milions i milions d'anys, aquella gota es va endurir i es va convertir en ambre, una mena de pedra transparent que sembla caramel. I a dins, la cuca de llum s'hi va quedar...

0:51 quieta, protegida, com una fotografia del passat. Aquell tros d'ambre és de Myanmar, un país del sud-est d'Àsia, molt lluny d'aquí. Quan l'equip que l'estudiava el va mirar de prop, va veure una cosa preciosa: encara es distingien els òrgans de la llum, les parts del cos que brillaven.

1:13 T'imagines? En aquella època encara hi havia dinosaures a la Terra... i de nit, entre els arbres, ja s'encenien petites llums vives. Però...

1:24 per què brillen, les cuques de llum? I com ho fan, sense cremar-se? Anem a descobrir-ho plegats. Primer, coneguem-les una mica.

1:36 La cuca de llum que viu a Europa té un nom científic que sembla un encanteri: Lampyris noctiluca. I tot i que en molts llocs en diuen cuc, no és cap cuc... és un escarabat!

1:48 Un insecte, amb les seves sis potes. A l'estiu, de juny a agost, quan es fa fosc, la femella s'enfila per la tija d'una planta i encén la llum que té al final del cos. És una llum suau, groguenca i verdosa. La femella no té ales, no pot volar.

2:12 Els mascles, en canvi, sí que en tenen, i volen buscant aquests puntets de llum. Saps des de quina distància la poden veure? Fins a quaranta-cinc metres! Gairebé la llargada d'una piscina olímpica.

2:29 La femella brilla unes dues hores cada nit. I quan troba parella... apaga el llum. Missió acomplerta.

2:38 I de petites? Abans de ser adultes, les cuques de llum són larves, una fase de creixement, com l'eruga abans de ser papallona. Totes les larves de cuca de llum brillen.

2:50 Però no ho fan per trobar parella, és clar. Ho fan per avisar els animals que se les voldrien menjar: compte, millor que no em mengis! Aquestes larves surten de nit, de l'abril a l'octubre, a caçar llimacs i cargols.

3:04 I a l'hivern hibernen, que és com dormir molt de temps, amagades sota troncs, pedres o fulles seques. Ara ve la part que sembla màgia... però és química.

3:16 Dins del cos de la cuca de llum hi ha una substància que es diu luciferina. I hi ha també una ajudant molt especial: la luciferasa. La luciferasa és un enzim, una peça minúscula que fa que una reacció química passi, com una clau que obre un pany.

3:35 Quan la luciferina, la luciferasa i l'oxigen de l'aire es troben, amb l'ajuda d'altres ingredients com el magnesi... apareix la llum. Així de senzill, i així de meravellós.

3:49 Aquests noms tan curiosos els va inventar un farmacòleg francès, Raphaël Dubois, a finals del segle dinou. Un farmacòleg és algú que estudia com actuen les substàncies i els medicaments. Abans, molta gent pensava que aquesta llum venia del fòsfor.

4:06 Però Dubois va demostrar que no: venia d'una reacció química. I va triar un nom del llatí, la llengua dels antics romans: lucifer, que vol dir portador de llum. I ara, el més sorprenent.

4:22 Segur que t'han dit que no toquis una bombeta antiga encesa, perquè crema. És que aquestes bombetes només converteixen en llum una desena part de l'energia, més o menys...

4:33 la resta s'escapa en forma d'escalfor. En canvi, en alguns éssers vius que brillen, gairebé TOTA l'energia es converteix en llum. Per això en diem llum freda. Fa uns dos mil quatre-cents anys, un savi grec molt famós, Aristòtil, ja havia escrit sobre una llum estranya que, a diferència del foc, era freda en tocar-la.

4:57 Grècia és un país del sud d'Europa, a l'est del mar Mediterrani, el mateix mar que banya les nostres platges. Però aquella llum no venia de cap insecte. Venia...

5:09 de fongs! Els fongs són la família dels bolets. Alguns que creixen a la fusta podrida fan una llum blavosa i verdosa, normalment molt fluixa, però de vegades prou forta per poder-hi llegir.

5:24 En anglès en diuen foc de guineu, i també foc de fades. El savi romà Plini el Vell ja parlava de fusta que brillava als camps d'oliveres. Oliveres, com les de les terres de Lleida, del Baix Ebre o de Mallorca. Però no va ser fins al segle dinou que es va descobrir que la llum venia dels fongs que creixien a la fusta.

5:47 I per què brillen, aquests fongs? Doncs... encara no se sap del cert. Hi ha qui pensa que la llum atreu insectes que després escampen les seves llavors, que en els fongs es diuen espores.

5:59 I hi ha qui pensa que és un avís per als animals afamats. La ciència encara ho investiga, i això també és bonic: hi ha preguntes que esperen resposta. I al mar? Allà sí que n'hi ha, de llum!

6:13 El naturalista anglès Charles Darwin, fa gairebé dos-cents anys, viatjava pels oceans amb un vaixell que es deia Beagle. Una nit va veure el mar brillar, i va escriure al seu diari que era un espectacle meravellós i bellíssim. Al mar hi ha criatures que brillen tan petites que amb prou feines es veuen a ull nu.

6:36 Una es diu Noctiluca. I a les profunditats de l'oceà, on la llum del sol no arriba MAI, hi ha peixos que fabriquen la seva pròpia llum. Uns mil cinc-cents tipus de peixos diferents!

6:49 I no és cosa d'ara: els peixos ja brillaven, com a mínim, a l'època dels dinosaures. Ara, una dada que fa pensar. La capacitat de fer llum no va aparèixer una sola vegada. Va aparèixer com a mínim noranta-quatre vegades, en éssers vius diferents, per camins diferents.

7:09 La primera, fa uns cinc-cents quaranta milions d'anys, en uns corals. És com si molts inventors, sense conèixer-se, haguessin tingut la mateixa idea genial. I ara viatgem al Japó, un país format per illes, a l'extrem est d'Àsia. Allà, l'any mil nou-cents vint-i-vuit, va néixer un nen que es deia Osamu Shimomura.

7:35 Va créixer en temps de guerra. Quan tenia setze anys, va viure de prop un dels moments més tristos de la història: la bomba atòmica que va caure sobre Nagasaki, una ciutat del sud-oest del Japó. L'escola de medicina de la ciutat havia quedat destruïda, i ell va haver d'estudiar en un campus provisional, a prop de casa.

7:56 Li va costar molt d'esforç... però no es va rendir. De les coses difícils, també se n'aprèn. De jove, li van encarregar un trencaclosques complicat: esbrinar per què les restes triturades d'un animalet del mar, un petit crustaci, un parent llunyà de les gambes, brillaven quan les mullaven amb aigua.

8:20 Ho va aconseguir: va ser el primer a obtenir la luciferina d'aquell animal en forma de cristalls. Després se'n va anar als Estats Units. Durant molts estius, va recollir meduses a la costa oest de l'Amèrica del Nord, en un laboratori anomenat Friday Harbor.

8:39 Aquella medusa, l'Aequorea victoria, brilla. I a principis dels anys seixanta, Shimomura hi va trobar dues proteïnes: una que feia una llum blava, i una altra que la tornava verda. Aquesta segona brillava d'un verd intens sota la llum ultraviolada.

8:58 Es diu proteïna verda fluorescent. Anys més tard, el mil nou-cents noranta-quatre, el laboratori de l'investigador Martin Chalfie va aconseguir que aquesta proteïna brillés dins de bacteris i de cucs minúsculs. I la sorpresa va ser que funcionava tota sola, sense res més de la medusa! Després, Roger Tsien va fer que brillés molt més...

9:22 i que tingués altres colors. Un calidoscopi de colors, com ho va descriure l'Acadèmia de Ciències de Suècia. I per què és tan útil? Imagina't que poguessis posar una llanterna petitíssima a una cèl·lula i seguir-la amb la mirada.

9:41 Doncs gràcies a aquesta proteïna, científiques i científics poden veure coses que abans eren invisibles: com creixen les cèl·lules dels nervis al cervell, o com s'escampen les cèl·lules d'un càncer. Sense fer mal, només il·luminant amb llum blava. En un experiment, fins i tot van pintar les cèl·lules del cervell d'un ratolí amb molts colors diferents.

10:06 L'any dos mil vuit, Shimomura, Chalfie i Tsien van rebre el premi Nobel de Química, un dels premis més importants del món. I la luciferasa de les cuques de llum també ajuda la medicina: als laboratoris permet seguir com creixen els tumors en animals, i com responen als tractaments.

10:27 Però avui les cuques de llum tenen un problema. Sembla que n'hi ha cada vegada menys arreu del món. Una de les causes és la contaminació lumínica: massa llums de nit, als carrers, a les cases, als aparadors.

10:40 Un estudi va descobrir que, fins i tot amb molt poca llum artificial, als mascles els costa més trobar les femelles. És com intentar veure una espelma en un camp de futbol amb tots els focus encesos. Per això, la foscor de la nit també és un regal.

10:57 Quan apaguem els llums que no fan falta, les cuques de llum poden tornar a parlar-se amb el seu idioma de llum. I potser, alguna nit d'estiu, en un camí fosc, en veuràs una. Un puntet groguenc i verdós, quiet entre l'herba. Una llum petita, freda...

11:19 i tan antiga com els dinosaures. Ara tu també pots apagar el llum. Tancar els ulls... i deixar que la foscor faci la seva feina.

11:32 I fins aquí la història d'avui. Descansa bé... i bona nit.

Episodi anterior 22 Per què fascinen els fractals? Episodi següent 24 Per què mengem torró per Nadal?

Descarrega l'aplicació

  • A Clapar

    Descarregar a l'App Store Baixa a Google Play
  • AllTuner Originals

    Descarregar a l'App Store

Un projecte de David Poblador i Garcia · Amb el suport material i tecnològic d'All Tuner Labs

Ajuda Avís legal Política de privadesa Suggereix un tema

Allotjat a AllTuner Cast

0:00 0:00