6 Qui va fer el primer submarí?

Uns minuts i a clapar
Episodi 6 10 min fa 1 any Fet amb l'ajuda de la IA Les veus s'han generat amb IA. La imatge s'ha creat amb l'ajuda de la IA.

Descobreix com Narcís Monturiol, un inventor català apassionat pel mar, va aconseguir dissenyar el primer submarí amb aire propi i va obrir les portes a l’exploració submarina. Saps com podria ser viatjar pel fons del mar sense sortir a la superfície? Endinsa’t en aquesta aventura!

  • narcís-monturiol
  • submarí
  • ictineu
  • inventors
  • exploració-submarina

Escolta'l a

  • Apple Podcasts
  • Spotify
  • YouTube
  • iVoox

Transcripció

0:00 Hola, soc jo, l'Alícia, i m'han donat permís per distreure't uns minutets més. I crec que val la pena que coneguis una història. Avui parlarem de qui va fer el primer submarí. Tot comença a l'any 1859, quan Narcís Monturiol passejava pel port de Barcelona observant les barques i pensant en com les persones podrien explorar el fons del mar sense sortir a la superfície per agafar aire.

0:25 La mar. Segur que l'has vist alguna vegada, veritat? Immensa, blava, plena de vida a sota i també plena de secrets. Fins fa pocs segles, l'única manera de veure què hi havia sota l'aigua era llançar-se amb un tub curt i aguantar la respiració tant com poguessis.

0:42 I si volies baixar tot sol, havies de ser valent, una mica boig i tenir uns pulmons forts com pilotes de futbol. Però, i si poguéssim entrar a dins del mar com qui entra a casa, protegits, sense haver de sortir cada cop a respirar? Aquesta pregunta rondava pel cap d'un home inquiet que havia nascut a Figueres, una ciutat de l'Empordà, no gaire lluny de la Costa Brava.

1:04 Es deia Narcís Monturiol. Fill de família humil, sempre va ser una persona curiosa. Li agradava llegir llibres, observar com funcionaven les coses i fer preguntes. Totes aquelles preguntes incòmodes que molts adults no volen escoltar.

1:20 De fet, va arribar a ser també impressor, pintor i escriptor. Però el que el feia especial era la seva persistència. Quan tenia una idea, no parava fins a trobar una solució. Tot va començar un estiu mentre passejava pel moll de la Barceloneta i va veure unes dones que recollien corall.

1:38 Són les anomenades coralleres. Baixaven una bona estona sota l'aigua, buscant els rams vermells dins d'esquerdes i petites coves. Era una feina dura i perillosa, pensava el jove Monturiol. Podien quedar-se sense aire o ser atrapades per una forta onada.

1:54 I aleshores va tenir una idea inesperada. I si inventava una màquina que permetés respirar sota l'aigua tot el temps que volguessis? Un cop a casa, Narcís no parava de rumiar. Mirava com els peixos respiren a través de les brànquies i pensava en quines maneres hi podia haver de portar aire sota l'aigua.

2:12 Encara no existien les bombones d'oxigen ni els tubs moderns dels bussejadors actuals. Ni tan sols els banys a la platja eren gaire habituals. Així que la proposta era ben atrevida. Per començar, Monturiol va repassar els llibres d'experiments i invents d'aquella època, però sabia que volia fer realitat la seva idea, no només somiar-la.

2:33 Va decidir inventar un vaixell capaç de navegar per sota de l'aigua, un submarí. I no un submarí qualsevol, sinó un que tingués aire fresc a l'interior, no només una capsa tancada, perquè la tripulació pogués respirar tranquil·lament sense por de quedar-se sense oxigen.

2:50 Li va posar el nom d'Ictineu, una paraula que en grec vol dir barca-peix, perquè el submarí era això mateix, una barca que podia, com els peixos, desplaçar-se sota les onades. Ara bé, fer un invent nou no és gens fàcil.

3:05 Has d'imaginar com es podria fer, descriure els plànols, tallar la fusta i el metall, reunir un bon equip i, molt sovint, convèncer gent perquè t'ajudi amb diners o materials. En el cas de Monturiol, la cosa va ser encara més complicada. Molta gent no es creia que un català pogués fer un submarí millor que els francesos o els anglesos, que eren els que tenien més màquines i indústria en aquella època.

3:29 Però Narcís Monturiol, tossut com una roca, va començar a construir el primer prototip. Era oblidar les crítiques i mirar només endavant. Va treballar de valent a Barcelona, al barri de la Barceloneta, proper al mar.

3:43 L'equip que el va ajudar estava format per persones molt diferents: fusters, mestres d'aixa, que són especialistes a construir vaixells, metal·lúrgics i també mecànics. Tothom aprenent a cada pas.

3:56 El primer Ictineu era de fusta, de forma arrodonida com una gran ametlla i força gran, uns 7 metres de llarg, més o menys com una aula d'escola. Hi podia entrar un petit equip i a dins hi havia un taulell de comandament amb rodes, mànecs i manetes per controlar el rumb. A diferència d'altres intents d'inventar submarins que s'havien fet en altres llocs, el de Monturiol tenia aire independent. Això vol dir que l'oxigen no venia de fora, sinó que ell mateix portava una reserva d'aire net i fins i tot hi havia un sistema químic per alliberar més oxigen i retirar el diòxid de carboni.

4:31 Sembla complicat, oi? Però es pot comparar una mica amb aquelles caixes on guardes el menjar fresc i al fons hi poses una bossa que treu la humitat o fa que els aliments durin més. Ell va aconseguir crear un espai on l'aire es netejava per poder-hi respirar, igual que la nevera manté el teu iogurt fresc.

4:50 El primer viatge subaquàtic del submarí va ser tota una aventura. Va ocórrer l'any 1864 al port de Barcelona. Hi havia molta gent mirant, impacient, emocionada i alguns fins i tot una mica espantats. S'imaginaven que aquells homes desapareixerien sota les onades i mai més en sortirien.

5:09 Però va passar una cosa molt diferent. El submarí Ictineu va baixar suaument sota l'aigua per uns 30 minuts i va tornar a sortir tranquil·lament com si res. Totes les persones aplaudien i cridaven, sorpreses, perquè no s'ho podien creure. I aquí arriba una de les coses més boniques d'aquesta història.

5:30 L'invent de Monturiol era pacífic. No la feia servir per fer la guerra, sinó per explorar i descobrir. De fet, ell sempre va defensar que la ciència i la tècnica havien d'estar al servei de la gent per fer la vida més fàcil, més segura, més interessant.

5:46 No volia fer submarins armats ni bombes. Volia ajudar, aprendre i compartir coneixements. El primer Ictineu no era perfecte. Per exemple, es movia a força de rems i d'una maneta que algú havia de girar amb les mans. Imagina't, com una bicicleta del mar.

6:04 Després en va fer una segona versió, l'Ictineu 2, amb un petit motor a vapor. Era més gran, més fort i tenia millores per aguantar més temps sota l'aigua. Per aconseguir-ho, Monturiol va estudiar molts llibres de ciència i va demanar ajuda a altres inventors i científics. Però fer funcionar-hi un submarí costa molts diners.

6:26 Monturiol anava recollint petites ajudes d'amics, empresaris i ciutadans que volien veure el submarí català nedar sota el mar. Hi van posar accions, fer diners entre tots per un projecte, i això durant una època en què era difícil creure en invents tan estranys. Alguns li deien "el boig del submarí", però ell persistia.

6:49 Malgrat tot el treball, l'Ictineu no va acabar sent un gran negoci ni va donar tants beneficis com esperaven. Al final, Monturiol va haver d'aturar els projectes i durant molts anys poca gent el recordava. Però la seva idea, la llavor que va plantar, no es va perdre mai. El que ell va començar va servir perquè altres persones, d'aquí i d'arreu del món, poguessin millorar el submarí i fer-ne models més ràpids, forts i capaços de baixar a grans profunditats.

7:19 Saps què va passar després? Doncs amb el temps, grans potències com Anglaterra, França, Alemanya i els Estats Units van començar a fer submarins moderns amb motors elèctrics i carburant. Però tots ells s'inspiraven en el principi d'aire independent que Monturiol havia desenvolupat gairebé sol des del seu petit taller prop del mar. Fins i tot a països com el Japó, amb molta tradició marinera, van acabar utilitzant idees semblants.

7:49 I avui dia, quan veus submarins a les pel·lícules o als documentals, sempre hi ha una mica d'aquella primera màquina feta a casa nostra, amb enginy i ganes d'explorar. Potser et preguntes com s'ha arribat avui als submarins d'exploració moderna. Els d'ara són com satèl·lits del mar.

8:06 Poden baixar a molta profunditat, tenen càmeres, màquines per agafar mostres del fons, fins i tot petits robots que exploren llocs on cap persona no pot entrar. T'imagines com li hauria agradat a Monturiol veure-ho? Segurament es sorprendria, però també estaria orgullós, perquè tot va començar amb una pregunta ben senzilla i humana: com ens podem endinsar en el misteri del mar sense tenir por i sense prendre mal?

8:33 Narcís Monturiol també va lluitar al llarg de la seva vida perquè les persones poguessin gaudir dels avenços científics. Deia que la tècnica i la solidaritat havien d'anar de la mà. Això vol dir que inventar coses bones només té sentit si serveix per ajudar els altres. I és per això que recordem Monturiol no només com un inventor, sinó com algú preocupat per la felicitat i el futur de totes les persones, independentment de d'on fossin o què pensessin.

9:01 Així, la història de l'Ictineu ens demostra que tothom pot tenir idees importants, nois i noies de qualsevol lloc, si s'atreveixen a fer-se preguntes i conviure amb la curiositat. Qui sap si tu un dia inventaràs alguna cosa genial. No cal que sigui un submarí.

9:18 Potser serà una manera de reciclar millor a casa o un joc nou per compartir amb amics. La ciència i la imaginació són per a tothom. Avui, el llegat de Monturiol encara es pot veure. Hi ha maquetes dels seus submarins en alguns museus i algunes escoles i carrers porten el seu nom a Barcelona, Figueres, València, Palma i fins i tot a Andorra.

9:42 D'aquesta manera, la memòria d'aquelles primeres excursions sota el mar es va passant de generació en generació. Si mai tens l'oportunitat de veure el mar, de prop o de lluny, imagina't com devia ser per Monturiol posar-se dins d'aquella barca peix, respirant aire net, rodejat de silenci blau, imaginant un món misteriós sota els teus peus. I pregunta't: "Jo què voldria explorar?

10:08 Què m'agradaria inventar o descobrir?" I fins aquí la història d'avui. Descansa bé i bona nit.

Episodi anterior 5 Com es mou un tren? Episodi següent 7 Per què està canviant el clima?

Descarrega l'aplicació

  • A Clapar

    Descarregar a l'App Store Baixa a Google Play
  • AllTuner Originals

    Descarregar a l'App Store

Un projecte de David Poblador i Garcia · Amb el suport material i tecnològic d'All Tuner Labs

Ajuda Avís legal Política de privadesa Suggereix un tema

Allotjat a AllTuner Cast

0:00 0:00