Qui era l'Elisabeth Eidenbenz?
Uns minuts i a claparDescobreix la història inspiradora d’Elisabeth Eidenbenz, una mestra suïssa que va ajudar centenars de famílies dels Països Catalans durant la guerra. Vols saber com va aconseguir convertir una casa abandonada en un refugi d’esperança i vida? Escolta aquest episodi i ho descobriràs!
Escolta'l a
0:00 Hola, soc jo, l'Alícia, i m'han donat permís per distreure't uns minutets més. I crec que val la pena que coneguis una història. Avui parlarem de qui era l'Elisabeth Eidenbenz. Tot comença l'any 1937, quan una jove mestra suïssa travessava els Pirineus portant una maleta vella i moltes ganes d'ajudar.
0:20 Imagina't per un moment que ets a l'escola i la teva mestra et proposa un dia, així com si res: "Vols venir a portar llibres i joguines a nens i nenes que ho estan passant molt malament a causa d'una guerra?" Aquesta era una situació real per a l'Elisabeth Eidenbenz, una noia que va néixer a Suïssa, un país petit i envoltat de muntanyes que està al centre d'Europa, no gaire lluny d'Itàlia, França, Àustria i Alemanya.
0:46 Suïssa sempre ha estat coneguda per ser un país molt neutral, és a dir, que intenta no posar-se mai al mig de conflictes importants. Però l'Elisabeth no volia quedar-se mirant com altres persones patien. Volia posar-se a ajudar de veritat.
1:01 Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, el 1936, molta gent de territoris com Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Aragó o Madrid es va veure embolicada en una guerra molt dura. Les famílies fugien de les bombes, buscaven llocs per viure en pau, però sovint, allà on arribaven, encara trobaven moltes dificultats.
1:24 L'Elisabeth treballava en una organització de persones que pensaven que era essencial ajudar qui més ho necessitava, especialment la mainada i les mares. S'anomenava l'Ajuda Suïssa. Quan van sentir a parlar que a la zona de Catalunya i a tot l'Estat hi havia tants nens i nenes passant fam, malalts o sense una casa, van decidir posar-s'hi.
1:46 L'Elisabeth va ser escollida per venir a ajudar de prop. Imagina-ho. Tenies la teva vida tranquil·la a Suïssa i de cop passes a viure en pobles que no coneixes, envoltada de gent que parla una llengua diferent. Les primeres vegades, l'Elisabeth potser es devia sentir insegura o desorientada, però aviat va entendre el català i va començar a parlar-lo per comunicar-se millor.
2:10 Aquesta és una cosa molt bonica, veure que algú fa l'esforç d'aprendre l'idioma local per ajudar més. Va treballar repartint menjar, roba, material d'escola, tot el que feia falta. Però la guerra es va anar complicant. A finals del 1938, moltes famílies van haver de fugir cap a França.
2:29 Les imatges d'aquell hivern són molt tristes. Fileres llarguíssimes de persones travessant la frontera pel coll d'Ares, pel Pertús, per la Cerdanya. Gent que marxava de casa seva sense saber si la tornaria a veure mai més.
2:44 Aquest fet es coneix com la retirada. A França hi havia uns camps de refugiats que eren com recintes molt grans, amb tendes de campanya o barraques de fusta, on dormien i vivien milers i milers de persones. No era res de semblant a anar de colònies o de campaments. Allà feia fred, no hi havia prou menjar ni aigua i la gent emmalaltia molt ràpid.
3:06 Pensa en el següent: tu estàs acostumat o acostumada que si et passa alguna cosa, vas a un hospital o al centre de salut i et cuiden. Però aquelles famílies no tenien aquest recurs. Les condicions eren brutals.
3:21 Les persones grans, les mares, els nadons, tothom patia. De fet, molts nadons naixien malalts o tenien complicacions. I aquí és on l'Elisabeth va entendre que no n'hi havia prou amb repartir menjar o roba. Calia fer alguna cosa especial per a les mares i els seus nadons.
3:39 Se li va acudir una idea: crear una maternitat. És a dir, una casa segura, neta i confortable on les dones poguessin tenir fills i cuidar els seus nadons, protegides del fred i de la duresa dels camps. Sembla una cosa lògica, però ningú no ho havia fet fins llavors.
3:58 Així va néixer la Maternitat d'Elna, que va ser molt important per a la gent dels Països Catalans. Elna és un poblet a prop de Perpinyà, al nord de la Catalunya Nord, que és la part del territori català que ara està dins de França. Allà, en una masia gran i una mica allunyada del nucli del poble, l'Elisabeth va transformar una antiga mansió abandonada en un refugi acollidor.
4:21 Imagina't l'esforç: pintar les parets, netejar-ho tot, posar-hi matalassos, reunir llençols i mantes, buscar joguines. T'imagines com devia ser entrar en aquell lloc després de mesos de viure al fang o la pols dels camps?
4:36 Alguns testimonis, persones que van néixer allà mateix, diuen que era com passar del desordre total a un petit paradís. Hi havia un jardí, escultures i les habitacions estaven plenes de llum. Era una cosa tan nova per a moltes famílies. Saps què va ser el més sorprenent?
4:55 Que tot el que oferia era gratuït. L'Elisabeth no volia que ningú hagués de pagar ni un cèntim. Tothom tenia dret a ser atès com cal. Això avui pot semblar obvi, però en aquell moment era gairebé una revolució.
5:10 A la Maternitat d'Elna, les dones podien descansar, rebre menjar saludable, banys calents, que era tot un luxe, i, a més a més, podien estar amb els seus nadons sense por. Hi havia infermeres i alguna doctora o metgessa jove, i fins i tot una mica d'escolarització per als fills i filles més grans. Al llarg de més de tres anys, des del 1939 fins al 1944, més de 600 nadons van néixer a la Maternitat d'Elna. Has llegit bé, 600 nascuts en un oasi de pau mentre a fora el món continuava sent difícil.
5:45 La feina de l'Elisabeth i de les altres dones del seu equip no era fàcil. Havien de convèncer la policia francesa que la seva ajuda era necessària. Havien de negociar amb ajuntaments i pagesos per aconseguir aliments i moltes vegades tenien por que els tanquessin la casa. Malgrat tot, no es van rendir mai.
6:03 L'Elisabeth era discretament valenta. No cridava ni feia grans discursos. Simplement, cada matí s'aixecava i feia tot el que podia perquè la gent visqués un dia millor. Això també és una gran forma de valentia: persistir. Potser et preguntes: per què va ser tan important per als Països Catalans?
6:22 Doncs perquè la majoria de famílies que van passar per la Maternitat d'Elna eren catalanes, valencianes, mallorquines o d'altres llocs del sud d'Europa que fugien de la Guerra Civil o de les dictadures de l'època. Allà van poder salvar la vida dels seus fills i filles, i molts d'ells, quan van créixer, van poder explicar aquesta història de solidaritat.
6:43 És curiós pensar que, tot i que l'Elisabeth era suïssa, el seu gest va marcar d'una manera molt especial la memòria col·lectiva de la Catalunya Nord i del conjunt dels Països Catalans. Per molts anys, gairebé ningú no sabia què havia passat exactament a Elna. Les famílies recordaven aquell lloc màgic, però l'Elisabeth va tornar discretament al seu país un cop la maternitat es va tancar durant la Segona Guerra Mundial. I va passar molt de temps fins que algú li va donar les gràcies en públic.
7:12 Amb els anys, periodistes, mestres i historiadors van investigar i van tornar a donar llum a la història de la Maternitat d'Elna i de l'Elisabeth Eidenbenz. Fixa't com la memòria pot quedar amagada com un tresor i només necessita que algú la vagi a cercar amb curiositat i respecte. Ara, moltes escoles dels Països Catalans expliquen qui va ser aquesta dona valenta. Al poble d'Elna, la maternitat es pot visitar i fins i tot hi ha una placa que recorda tots els nadons que hi van néixer.
7:42 Cada any, algunes d'aquestes persones tornen per recordar allò que, sense l'ajuda de l'Elisabeth, potser no haurien pogut explicar. Què podem aprendre d'aquesta història? Que no cal ser famós, ni ric, ni tenir un superpoder per ajudar els altres.
7:57 Sovint només cal una mica d'empatia, idees clares i força de voluntat. L'Elisabeth només volia que tothom tingués una oportunitat de viure millor. Potser tu també pots pensar de vegades: "Què puc fer per donar un cop de mà?" Molts dels descendents d'aquests nadons han crescut escampats per tot arreu: a València, Barcelona, Eivissa, Andorra, Perpinyà, el Rosselló, i guarden una estima ben especial per aquesta mestra suïssa.
8:24 Malgrat tot, l'Elisabeth mai va buscar reconeixements. Li van donar algunes medalles i distincions, com la Medalla d'Or de la Generalitat o d'altres premis de pau, però el més important per a ella era veure la felicitat d'aquells infants i mares. I si alguna vegada vas a la Catalunya Nord i veus Elna al mapa, pensa: "Aquí hi va haver una dona que, sense ser rica ni famosa, va aconseguir salvar centenars de vides, només fent de mestra i de persona solidària".
8:52 No creus que és increïble com de vegades una sola persona pot canviar la vida de tantes altres? T'imagines quants petits gestos potser acaben provocant coses tan grosses com aquesta? A vegades no te n'adones, però potser simplement fent una abraçada, ajudant algú de classe o compartint l'esmorzar, ja estàs fent del món un lloc més just.
9:14 Així acaba la història de l'Elisabeth Eidenbenz, una dona suïssa, però també una mica catalana, que va convertir una casa bruta i abandonada en un refugi, que va fer possible la vida i l'alegria, fins i tot quan tot semblava perdut. I fins aquí la història d'avui.
9:31 Descansa bé i bona nit.