14 Qui era Isaac Newton?

Uns minuts i a clapar
Episodi 14 11 min fa 1 any Fet amb l'ajuda de la IA Les veus s'han generat amb IA. La imatge s'ha creat amb l'ajuda de la IA.

Descobreix la fascinant vida d'Isaac Newton i com una simple poma va inspirar una de les idees més importants de la ciència. Vols saber per què les coses cauen a terra? Endinsa’t amb nosaltres en aquesta aventura plena de curiositat i grans descobriments!

  • isaac-newton
  • gravetat
  • lleis-del-moviment
  • òptica
  • història-de-la-ciència

Escolta'l a

  • Apple Podcasts
  • Spotify
  • YouTube
  • iVoox

Transcripció

0:00 Hola, soc jo, l'Alícia, i m'han donat permís per distreure't uns minutets més. I crec que val la pena que coneguis una història. Avui parlarem de qui era Isaac Newton. Tot comença l'any 1642, quan un nadó va néixer en una petita casa de camp d'un poble d'Anglaterra, en una nit molt freda, tan freda que semblava que tot s'hagués aturat.

0:21 T'imagines créixer en una casa envoltada de camps amb arbres, animals i silencis trencats només pel vent, el cant d'alguns ocells i, de tant en tant, el xiulet llunyà d'algú cridant per fer entrar les vaques? Així era l'entorn on va néixer Isaac Newton, el protagonista de la nostra història d'avui. En el moment del seu naixement, la vida era molt diferent de la d'ara.

0:44 No hi havia llum elèctrica, ni cotxes, ni telèfons mòbils. La gent viatjava lentament i moltes coses que ara ens semblen bàsiques no existien. Anar a escola, per exemple, era tan diferent com jugar a pilota sense pilota. Només uns quants nens i nenes podien estudiar, i la majoria havien d'ajudar a casa des de petits.

1:04 Però Newton era d'aquests que sempre preguntava: "Per què?" Volia saber com i per què passaven les coses. Per què plou? Per què el cel és blau?

1:14 Què fa que una cosa caigui cap a terra i no suri com els núvols? La infantesa de Newton no va ser gens fàcil. El seu pare va morir abans que ell nasqués i la seva mare va haver de marxar a treballar lluny, així que Newton es va criar gran part del temps amb els avis.

1:30 Potser per això va aprendre a buscar respostes tot sol, observant tot el que tenia al seu voltant, com si la natura fos un gran enigma per resoldre. Sempre mirava, sempre pensava. El petit Newton era un nen silenciós, a vegades una mica reservat, que s'estimava més llegir, construir aparells o fer experiments casolans que no pas córrer darrere d'una pilota.

1:53 Us sona algú així? Algú a qui li agradi muntar coses, dibuixar o passar estona buscant el perquè darrere de tot? Va passar el temps i Newton va anar a una escola petita.

2:05 Allà, de mica en mica, va començar a destacar. Li agradava molt la lectura i mai estava prou satisfet amb les explicacions senzilles. Sempre volia anar més enllà. Quan era adolescent, la seva mare volia que deixés l'escola i ajudés a la granja familiar.

2:21 Newton ho va intentar, però el món rural, les vaques i les eines de llaurar no li despertaven la mateixa curiositat que els llibres i els experiments. Finalment, el seu professor es va adonar que tenia una ment excepcional i va convèncer la família perquè continués estudiant. I així, Newton va poder anar a una universitat molt coneguda anomenada Cambridge, a una ciutat gran d'Anglaterra plena de col·legis i llibres antics.

2:47 I ara sí, aquí ve el moment decisiu. Perquè resulta que, igual que nosaltres fa poc temps, quan hi va haver una pandèmia, a mitjan segle XVII també hi va haver una gran epidèmia a Anglaterra. Per culpa d'aquella malaltia, la universitat de Newton va haver de tancar i ell va haver de tornar a casa seva una llarga temporada, tot sol, lluny dels mestres.

3:08 Podria semblar que era un problema, però va ser justament aquell temps a casa on va pensar les idees més importants de la seva vida. Saps aquestes estones en què, de cop, quan tota la casa està tranquil·la i sense res a fer, et pots imaginar coses noves? A ell li va passar una mica això.

3:26 Era un moment de pau que li va permetre pensar, observar i experimentar. I aquí arriba el famós episodi de la poma. Sovint s'explica així: Newton un dia era al jardí, potser assegut sota un arbre o passejant, això ningú ho sap segur, i de sobte, una poma va caure a terra.

3:46 I ell, en lloc de menjar-se-la o apartar-la sense més, es va fer la gran pregunta: per què les coses cauen sempre cap a terra? T'ho pots imaginar? Milions de persones havien vist caure pomes, pedres o joguines, però ell va ser dels primers a fer-se la pregunta amb tanta profunditat i a voler entendre què passava exactament.

4:07 Newton volia saber què impulsava aquest moviment. Era una força invisible, una mena d'atracció entre la Terra i la poma? A partir d'aquesta pregunta, Newton va començar a pensar encara més. I més. Va mirar la Lluna al cel i va pensar: "Si la Lluna no cau, què la manté girant al voltant de la Terra?

4:26 Potser aquest mateix poder que fa caure la poma també manté la Lluna girant sense escapar ni precipitar-se a terra". Així doncs, Newton va desenvolupar la teoria de la gravetat. Gravetat és una paraula que fem servir molt. Diem: "S'està prenent amb gravetat", per dir que una cosa és seriosa.

4:44 Però en ciència, gravetat és la força amb la qual la Terra, o qualsevol planeta o cosa amb massa, atreu cap a ella els objectes. Aquesta força és la responsable que quan et cau un llapis a terra no se'n vagi volant, i també que quan tu saltes, tornes a caure i no surts disparat cap al sostre. Newton no només va prendre consciència de la gravetat, va voler quantificar-la amb fórmules. És com si hagués aconseguit posar en números la manera en què tot es mou i tot cau.

5:13 Això va canviar molt la manera d'entendre la natura. I no només això, Newton també va escriure unes regles conegudes com les lleis del moviment. Aquestes lleis expliquen com es mouen totes les coses, des d'una pilota que llances al pati de l'escola fins als planetes que giren al voltant del Sol, passant per bicicletes, vaixells i fins i tot les pedres que rodolen muntanya avall.

5:36 Vols un exemple senzill? Quan dones un cop a una pilota, ella es mou. Però si ningú la torna a empènyer, acabarà parant-se perquè frega amb el terra i l'aire. Newton va explicar aquests detalls amb paraules senzilles, però poderoses. La primera llei de Newton ens diu que les coses volen continuar fent el que feien si ningú les força a canviar.

5:56 Un cotxe aniria sempre recte al mateix ritme si no canviéssim la velocitat, preméssim els frens o giréssim. Així, si deixes una pedra quieta sobre la taula, no començarà a moure's tret que facis alguna cosa. Aquesta llei rep el nom d'inèrcia.

6:11 La segona llei explica què passa quan una força fa canviar el moviment d'una cosa. Com més fort empenyis la pilota, més ràpid anirà. I com més pesant sigui, més difícil serà moure-la. Un exemple: no és igual fer rodar una pilota de futbol que una de bàsquet plena d'aigua.

6:28 La segona pesa molt més i costa més moure-la. Aquesta llei també serveix per entendre per què, quan et tires d'un gronxador, la teva velocitat canvia segons com et mous o qui t'empeny. I la tercera llei diu: quan empenys alguna cosa, aquesta cosa també t'empeny a tu en sentit contrari.

6:46 Per exemple, si saltes damunt del llit, millor que no ho facis massa sovint, el matalàs també et torna cap amunt amb la mateixa força amb què tu l'has pressionat. Sempre que hi ha una acció, hi ha una reacció igual i contrària. Aquesta llei és fonamental per a moltes coses.

7:02 Per exemple, per comprendre com volen els coets, com es mouen els vaixells o fins i tot com nedes a la piscina. Totes aquestes idees, Newton les va escriure en uns llibres molt importants. El més famós es diu "Principis matemàtics de la filosofia natural". Potser el títol sona complicat, però bàsicament era un gran recull de com funciona el món.

7:24 Aquesta obra és tan clau per a la història de la ciència que, abans d'ella, la gent pensava que les lleis de la natura només servien a la Terra o només al cel. Newton va mostrar que eren les mateixes a tot arreu. Una cosa que passa jugant al parc serveix també per entendre els planetes. Però Newton no només va pensar en les pomes i els planetes. També li fascinava la llum, els colors i l'òptica.

7:48 Va descobrir que la llum blanca, com la que surt d'una llanterna o d'una finestra quan fa sol, en realitat està formada per molts colors: vermell, taronja, groc, verd, blau, anyil i violeta. Ho va demostrar fent passar la llum del sol per un prisma de vidre, que és una mena de triangle transparent.

8:07 Així, la llum es descompon en un arc de colors com l'arc de Sant Martí. Era com si obrissis una capsa de llapis de colors i descobrissis que en realitat n'hi ha moltíssims amagats dins d'un únic color blanc. A més, Newton va crear un nou tipus de telescopi, l'anomenat telescopi reflector, que feia servir un mirall en lloc de lents.

8:28 Això va permetre veure més clarament els estels i els planetes. Gràcies a aquesta millora, es van poder fer molts més descobriments sobre l'espai. Però Newton mai no es va veure només com un científic d'un únic tema. Va estudiar matemàtiques, química, filosofia, sempre cercant respostes a les preguntes que ningú no s'atrevia a fer o que ningú encara no sabia respondre.

8:52 Això demostra que la curiositat, la capacitat de fer-se preguntes, és una de les claus per canviar el món. Tot i això, no tot era fàcil ni perfecte. Newton era reservat, molt treballador i a vegades una mica tossut amb les seves idees. De fet, de vegades es va barallar, amb paraules, no físicament, amb altres científics per veure qui havia tingut una idea primer.

9:16 En aquell temps, tot just començava la ciència moderna i tot eren discussions i debats. Això és completament normal. La ciència avança perquè la gent pensa diferent i prova de trobar nous camins. Òbviament, ningú no aconsegueix res gran d'un dia per l'altre.

9:33 Newton també es va equivocar, va canviar d'opinió i va repensar les seves teories. Avui, la gent d'arreu del món recorda Newton com un dels personatges més importants de la història de la ciència. Les seves idees serveixen per entendre per què els planetes giren, com es mouen els cotxes, per què funcionen les bicicletes o fins i tot per què, quan llancem una pilota cap amunt, cau.

9:57 Cada vegada que veus caure una fulla o que jugues amb una pilota al pati, hi ha una mica de Newton allà, explicant-ho sense que el vegis. I què podem aprendre d'ell avui, tants anys després? Newton era una persona curiosa, tossuda, que no tenia por de preguntar-se el perquè de les coses, ni tampoc de passar hores pensant, experimentant o estudiant.

10:19 No era un superheroi ni una persona amb poders màgics. Simplement, era algú capaç de mirar més enllà i d'anar fent preguntes. Això és una lliçó important. Potser les idees més grans neixen d'una pregunta petita o del simple fet d'observar una poma caure d'un arbre.

10:36 Qui sap? Potser si t'atures a mirar bé el món, algun dia descobriràs una resposta nova a una pregunta que ningú no s'ha fet encara. I fins aquí la història d'avui. Descansa bé i bona nit.

Episodi anterior 13 Què són les aurores boreals? Episodi següent 15 Com construeixen els nius les formigues?

Descarrega l'aplicació

  • A Clapar

    Descarregar a l'App Store Baixa a Google Play
  • AllTuner Originals

    Descarregar a l'App Store

Un projecte de David Poblador i Garcia · Amb el suport material i tecnològic d'All Tuner Labs

Ajuda Avís legal Política de privadesa Suggereix un tema

Allotjat a AllTuner Cast

0:00 0:00