Què vol dir "guardar al núvol"?
Uns minuts i a claparDescobreix què és realment el "núvol digital", per què en diem així i com forma part del teu dia a dia sense que te n'adonis. T'expliquem els seus secrets, avantatges i riscos perquè hi puguis confiar... o no! Vols saber què amaga aquesta gran biblioteca invisible?
Escolta'l a
0:00 Hola, soc jo, l'Alícia, i m'han donat permís per distreure't uns minutets més. I crec que val la pena que coneguis una història. Avui parlarem de què vol dir guardar al núvol. Tot comença fa unes quantes dècades, a finals del segle XX, quan en universitats dels Estats Units i d'altres llocs del món, investigadors i estudiants van aconseguir enviar documents d'un ordinador a un altre sense necessitat de disquet, CD ni cap objecte físic. T'imagines?
0:29 Eren temps en què, per enviar una foto de l'escola o guardar un treball, calia utilitzar dispositius petits: disquets, CD, després memòries USB. Objectes que havies de guardar a la motxilla, que es podien trencar, perdre...
0:44 Segur que n'has vist algun a casa teva. Potser a la calaixera on els teus pares guarden coses d'informàtica o entre vells cables que ningú ja no sap per a què serveixen. I vet aquí que, quan internet ja començava a connectar molts ordinadors entre ells, algú va preguntar: "Per què necessitem sempre una cosa física per compartir informació?
1:05 No podríem fer-ho d'alguna altra manera?" Aquesta pregunta senzilla va obrir la porta a una nova manera de pensar. Primer, es van inventar sistemes per enviar documents entre ordinadors que estaven connectats per cables llargs, molt llargs, com carreteres invisibles.
1:22 Aquesta xarxa mundial es diu internet, com una mena de ciutat gegant de cables, ordinadors i servidors. A poc a poc, la gent va començar a adonar-se que es podien guardar coses en ordinadors llunyans i recuperar-les des de qualsevol lloc, sempre que tinguessis connexió.
1:39 Però, què vol dir això de guardar al núvol? Per què núvol? De fet, no hi ha cap núvol de cotó, cap bola blanca sobre el cel, on puguem amagar fotos o deures. El nom ve del dibuix que molts enginyers feien quan explicaven internet.
1:54 Per simplificar, pintaven un núvol per dir: "Tot allò que passa aquí dins és complicat, misteriós, però funciona". Així, la paraula "núvol" s'ha quedat per sempre per parlar d'aquests espais digitals on pots guardar coses a través d'internet. I què hi ha realment sota aquest núvol?
2:13 T'hi has parat a pensar mai? Imagina una gran sala, com el gimnàs de l'escola, plena d'armaris. Però aquests armaris no tenen roba dins, estan plens d'ordinadors encesos, apilats uns damunt dels altres.
2:27 Són els servidors, màquines que guarden les teves fotos, vídeos, documents i records. Aquestes sales, sovint anomenades centres de dades, són llocs molt protegits, amb aire condicionat que sona tota l'estona perquè les màquines no s'escalfin massa.
2:43 N'hi ha arreu del món, prop de València, a Suïssa, al Canadà, fins i tot a llocs força freds d'Islàndia, perquè així és més fàcil mantenir les màquines fresques. Alguns dels centres més grans fan servir tanta energia com ciutats petites. Sona bèstia, oi?
2:59 Pensa-ho: quan puges una foto al núvol amb el teu mòbil a Palma, aquesta imatge pot acabar guardada en un servidor a molts quilòmetres de distància. Però després, si vols mirar la foto a l'ordinador de l'escola a Girona, no caldrà ni disquet ni USB. Simplement, la reculls del núvol mitjançant internet.
3:17 Com si la poguessis agafar amb la mà, però en realitat creues el món a una velocitat gairebé tan ràpida com la llum, a través de cables soterrats sota els oceans i per tota la Terra. El núvol, així, és com una gran biblioteca màgica i invisible, on pots deixar i recollir el que vulguis des de qualsevol lloc on tinguis accés.
3:37 Fins aquí sembla tot perfecte, però t'has parat mai a pensar si té algun perill això de guardar coses al núvol? Com en tot, hi ha avantatges i inconvenients. Un gran avantatge és que, si perds el mòbil o l'ordinador es fa malbé, les teves fotos i deures no es perden, es mantenen segurs al núvol. També és fàcil compartir arxius amb persones que són lluny. Potser la teva cosina d'Alacant o un amic de Perpinyà poden veure un vídeo teu en pocs segons, simplement perquè els has donat accés al teu núvol.
4:08 Però hi ha qüestions a tenir en compte. Quan puges una foto al núvol, ja no la tens només tu a casa. Depenent de quin servei utilitzis, aquestes dades poden estar guardades en ordinadors d'empreses molt grans, com Google, Apple, Microsoft.
4:23 Això vol dir que part de la teva informació viatja i es queda en altres mans. Per això és important triar bé on deixem els nostres arxius i quines coses volem compartir o guardar de manera privada. Un altre perill és la pèrdua de privadesa. Algunes vegades, empreses analitzen les dades que guardes per enviar-te publicitat o recomanacions.
4:44 Hi ha regulacions i lleis per protegir-nos, sobretot a Europa, però mai està de més pensar a qui donem les nostres coses. T'imagines deixar el teu diari personal a l'armari d'una persona que no coneixes del tot? Això seria estrany, oi?
4:58 Doncs amb les dades digitals passa una mica el mateix. També hi ha riscos tècnics, des d'atacs informàtics fins a talls d'electricitat. Encara que els grans centres de dades estan molt preparats, de tant en tant passen errors. Una foto o un document es poden perdre si no fem còpies de seguretat o no triem bé els nostres serveis de confiança. Per això, la gent experta recomana fer una còpia de les coses molt importants.
5:23 Per exemple, guardar una còpia en un disc dur que només tens tu a casa, a més de tenir-ho al núvol. Així, segur que mai ho perds tot. Però, qui va tenir la idea d'inventar aquesta mena de núvol tan present a la nostra vida actual?
5:37 És curiós, però la idea d'accedir a informació des de qualsevol lloc ve de fa força temps, molt abans que tu o jo nasquéssim. Als anys 60 i 70 del segle XX, persones que treballaven amb els primers ordinadors ja somiaven en una xarxa on podríem compartir coneixement i treballar junts, encara que estiguéssim lluny.
5:56 Però la tecnologia no estava preparada. Els ordinadors eren tan grans que omplien una habitació sencera. Els cables semblaven espaguetis i tot costava molt. No va ser fins als anys 90, quan internet va arribar a moltes llars dels països catalans i va començar a ser fàcil connectar-se, que a poc a poc la idea es va fer realitat. Hi ha qui encara recorda els primers correus electrònics que es podien enviar des de Manresa fins a Berlín en un instant sorprenent. A partir d'aquí, empreses i persones van veure que es podia avançar encara més.
6:29 No volien només enviar correus, sinó també guardar i recuperar qualsevol cosa. Van aparèixer serveis com Dropbox, Google Drive o iCloud, que avui segur que coneixes. Els primers usuaris no s'ho acabaven de creure. "Vols dir que podré guardar la meva carpeta de la Patum i accedir-hi a casa de l'àvia de Tortosa?"
6:48 I la resposta era sí. Ara, el núvol és tan comú que gairebé ni ens n'adonem d'on guardem les coses. Fes la prova. Demana a algú de casa com guarda els contactes del telèfon o les fotos de l'última castanyada. Potser et diran: "Al núvol".
7:04 I tu, on tens la teva música, les teves fotos o els teus deures? Potser, sense saber-ho, ja formes part d'aquest gran núvol. Què passarà en el futur? Alguns pensen que cada cop podrem fer servir el núvol per a coses més sorprenents: estudiar, jugar a videojocs complicats sense tenir una consola o fins i tot controlar robots a distància.
7:26 D'altres, però, insisteixen que hem de ser prudents, que convé no dependre sempre d'un sol mecanisme i mantenir la capacitat de guardar algunes coses nosaltres mateixos. Com quan una escola decideix penjar les fotografies de la festa major en un disc dur de la biblioteca, a més de l'espai digital, per si mai es perd la connexió. Cadascú decideix com vol fer-ho, però una cosa és segura: el núvol ja forma part del nostre dia a dia.
7:52 I si aprenem a fer-lo servir amb responsabilitat, a no compartir coses que no volem que algú altre vegi i a protegir els nostres records més preuats, podem aprofitar tots els avantatges d'aquesta eina tan potent. En definitiva, guardar al núvol vol dir confiar en aquesta gran xarxa d'ordinadors arreu del món que fan possible que la teva informació estigui sempre disponible quan la necessites. No és màgia, tot i que ho pugui semblar. És enginy, treball de moltes persones i una mica de confiança. I ara que ho saps, potser la propera vegada que sentis algú dir: "Això està al núvol", podràs explicar-li què vol dir realment i com funciona tota aquesta gran aventura digital.
8:33 I fins aquí la història d'avui. Descansa bé i bona nit.