Què és la Pedra de Rosetta?
Uns minuts i a claparDescobreix per què la Pedra de Rosetta va revolucionar el món de l’arqueologia i va permetre entendre els misteriosos jeroglífics egipcis. Una troballa plena de secrets, enigmes i col·laboració internacional que encara avui desperta debat. Sabies on la pots veure actualment?
Escolta'l a
0:00 Hola, soc jo, l'Alícia, i m'han donat permís per distreure't uns minutets més. I crec que val la pena que coneguis una història. Avui parlarem de què és la pedra de Rosetta. Tot comença a l'any 1801, quan uns soldats francesos feien obres per reforçar una fortalesa al delta del Nil, en una zona plena de pols, sorra i calor.
0:21 Imagina que estàs al pati de l'escola, ajudant a preparar l'espai per a una festa. Mentre mous unes pedres del terra, en trobes una de realment diferent. És més grossa, més negra i té alguna cosa escrita, però no sembla ni català, ni castellà, ni anglès.
0:38 Lletres i símbols que no n'havies vist mai. Això, més o menys, és el que va passar fa més de 200 anys prop d'un poble anomenat Rosetta, al nord d'Egipte, a la vora del mar Mediterrani. La pedra que van descobrir és coneguda avui arreu del món com la pedra de Rosetta.
0:55 Vols saber per què aquesta pedra, aparentment normal i sense or, va acabar sent tan important? Doncs el seu secret era amagat dins les paraules que hi havia gravades a la superfície. La pedra de Rosetta no és pas una pedra petita d'adorn, és una llosa de basalt, una mena de roca fosca de la mida d'una taula d'escola gran.
1:15 Fa més d'un metre d'alçada i quasi tan ampla com una cadira grossa. El més sorprenent és que tota una de les seves cares està coberta d'escrits i, un cop neta, es veu clarament que aquests escrits estan organitzats en tres franges diferents. Però tenen caràcters que no s'assemblen gens entre ells. Això va cridar l'atenció de tota la gent que hi va anar passant: científics, soldats i fins i tot governants.
1:41 T'imagines trobar-te un llibre escrit a la vegada en tres idiomes diferents i intentar entendre per què? Això mateix es preguntava tothom que veia la pedra. La part de dalt era plena de dibuixos rars i misteriosos: els jeroglífics egipcis. Són aquells símbols que recorden animals, ulls i figures molt diferents de les lletres que coneixem.
2:03 Al mig hi havia una escriptura més senzilla, el demòtic, un altre tipus d'escriptura de l'antic Egipte, com una mena de lletra ràpida que feien servir per escriure coses del dia a dia. I, finalment, a la part de baix, el grec antic, una llengua parlada per la gent que governava Egipte en aquell moment. Aquest detall va ser clau.
2:25 Perquè a finals del segle XVIII i començaments del XIX, la gent d'Europa era incapaç de llegir els jeroglífics. S'havien inventat feia milers d'anys i amb el temps van caure en l'oblit, com un apartit, una recepta o una cançó que ningú recorda ja. Ningú sabia com funcionava aquella mena de codi tan especial.
2:46 Era com si tinguessin una capsa tancada plena d'històries i no sabessin on era la clau. Però el fet de tenir el mateix text escrit en tres llengües, igual que de vegades tens una etiqueta en català, castellà i anglès a una samarreta, va permetre als investigadors comparar les paraules i entendre qui és qui.
3:05 Això seria com tenir tres versions d'un mateix missatge. Si entens una llengua, pots començar a deduir el significat de les altres. I així va ser. Gràcies a la pedra de Rosetta, al cap d'uns anys van començar a desxifrar els antics jeroglífics d'Egipte.
3:22 Imagina-ho. De sobte, desenes d'inscripcions, tombes, murals i estàtues que fins llavors eren com un llibre tancat, van començar a parlar. Van poder saber com es deien els reis i reines, qui havia fet els temples i molts costums de l'antic Egipte.
3:40 Però tornem una mica enrere. Qui eren aquelles persones que s'hi van atrevir? El procés de desxifrar la pedra de Rosetta va implicar gent molt diversa. Hi van treballar lingüistes, persones que dediquen la seva vida a entendre llengües, arqueòlogues, expertes a trobar i estudiar objectes antics, i matemàtics, perquè, a vegades, desxifrar una llengua té molt d'enigma, de trencaclosques.
4:07 Hi destaca el nom d'un jove francès, Jean-François Champollion, que tenia una gran passió per les llengües. Li encantava estudiar símbols antics i aprendre coses noves, com potser a tu t'agrada aprendre paraules noves o resoldre enigmes.
4:23 Champollion va passar anys examinant la pedra i altres textos. Va comparar, va provar, va fallar i va tornar a començar. Va observar que hi havia símbols que es repetien i que, al costat del text grec, podria haver noms propis de reis i reines. Finalment, va aconseguir llegir el nom de Ptolemeu, un dels reis.
4:46 Aquest va ser el seu eureka particular, com quan et surt el nivell més difícil d'un videojoc o encertes la paraula amagada del penjat. Hi ha una cosa important: moltes persones van aportar idees, tant dones com homes, d'arreu d'Europa i d'Egipte.
5:03 La ciència, normalment, és treball en equip. Ara potser et preguntes: on és la pedra de Rosetta avui? Doncs no és pas a Egipte ni al poble de Rosetta, sinó a Londres, la capital d'Anglaterra, un país al nord d'Europa.
5:19 Es troba al British Museum, un dels museus més famosos del món. Això, però, no és un tema pacífic. Molta gent d'Egipte voldria que la pedra tornés al seu país, ja que és una part clau de la seva història.
5:32 Aquest debat sobre qui ha de tenir els tresors que es descobreixen arreu del món encara avui està viu. Què n'opines tu? Si algun dia vas a Londres, pots veure la pedra de Rosetta darrere d'una vitrina. És negra, una mica ratllada pel pas del temps, però impressiona saber que, abans de ser famosa mundialment, era tan sols una peça perduda en la sorra.
5:54 Gràcies a ella, hem pogut llegir milers d'històries antigues. I tot perquè, per atzar, un grup de persones curioses la va trobar mentre feia una feina ben normal. Aquesta pedra ens recorda una cosa essencial: moltes solucions als enigmes més difícils poden aparèixer quan col·laborem, compartim llengües i no ens cansem de fer preguntes.
6:16 Qui sap, potser un dels grans misteris del futur l'acabaràs resolent tu. I fins aquí la història d'avui. Descansa bé i bona nit.