16 Per què els satèl·lits no cauen?

Uns minuts i a clapar
Episodi 16 9 min fa 1 any Fet amb l'ajuda de la IA Les veus s'han generat amb IA. La imatge s'ha creat amb l'ajuda de la IA.

Vols saber per què els satèl·lits no cauen mai a la Terra? Descobreix com la velocitat i la gravetat fan possible aquest gran ball a l'espai i sorprèn-te amb curiositats sobre els satèl·lits que ens ajuden cada dia!

  • satèl·lits
  • gravetat
  • òrbita
  • espai
  • física

Escolta'l a

  • Apple Podcasts
  • Spotify
  • YouTube
  • iVoox

Transcripció

0:00 Hola, soc jo, l'Alícia, i m'han donat permís per distreure't uns minutets més. I crec que val la pena que coneguis una història. Avui parlarem de per què els satèl·lits no cauen. Tot comença l'any 1957, quan a una gran esplanada de la Unió Soviètica, un grup d'enginyers i científics observa com una mena de bola metàl·lica, petita i brillant, s'enlaira cap al cel.

0:23 Potser no ho imagines, però aquella bola metàl·lica era el primer satèl·lit artificial del món, l'Sputnik. Un objecte poc més gran que una pilota de platja, amb quatre antenes llargues i primes. Quan aquell petit satèl·lit va començar a girar al voltant de la Terra, va començar també una nova aventura per a la humanitat.

0:43 Però espera. Quan penses en un satèl·lit, quin aspecte t'imagines? Una nau enorme, una antena gegant o potser un robot? N'hi ha de moltes menes, de satèl·lits.

0:54 Alguns són petits, com un microones, mentre que d'altres són tan grans com un cotxe o fins i tot com un autobús. Però tots tenen una cosa en comú: no es queden quiets. Donen voltes a la Terra una i una altra vegada sense caure. T'has preguntat mai per què no s'estavellen?

1:12 Semblaria normal que, tard o d'hora, la gravetat els fes tornar a caure, oi? Si llences una pedra amunt, al final cau. Si llançaves una pilota al pati de l'escola, segur que saltava i saltava, però acabava a terra.

1:26 Per què els satèl·lits no? Per entendre-ho, cal mirar amunt, molt amunt. Imagina't estar a la platja. T'estires a la sorra i observes una gavina volant per damunt teu fent cercles.

1:38 Ara imagina que, en lloc d'una gavina, el que vola és una nau que volta la Terra tota sencera. Això és el que fan els satèl·lits. Els satèl·lits estan molt i molt més amunt que qualsevol avioneta, helicòpter o globus.

1:52 Són tan lluny a l'espai que allà dalt no hi ha aire, ni núvols, ni vent. Solament el gran silenci de l'espai i la Terra, enorme, sota ells. Però tornem a la pregunta: per què no cauen?

2:05 La resposta té a veure amb la velocitat. Sí, sí, tan senzill i alhora tan màgic. Tot depèn de com de ràpid es mouen.

2:13 Aixeca la mà i mou-la en cercle per sobre el teu cap. Ara pensa en una corda amb una pilota lligada al capdavall. Si la mous ben ràpid, la pilota es manté estirada, girant en cercle. Però si afluixes, perd força i al final penja cap avall, oi?

2:29 Doncs amb els satèl·lits passa una cosa semblant. Quan un coet llança un satèl·lit, primer li dona un impuls enorme. El posa en òrbita. La paraula "òrbita" és, simplement, la trajectòria circular, o gairebé circular, que segueix el satèl·lit al voltant de la Terra.

2:46 Pensa que la Terra està estirant sempre cap a baix, com si fos una mà forta intentant fer tornar el satèl·lit. Però el satèl·lit va tan i tan ràpid que, en lloc de caure directament, cau cap als costats. És com si intentessis córrer per la vora d'un camp de futbol tan de pressa que, en comptes d'aturar-te o de caure, giraves i tornaves a ser allà on eres fa un moment. Això s'anomena, en paraules de la física, equilibri entre la gravetat i la inèrcia.

3:14 La gravetat estira el satèl·lit cap a la Terra, però la velocitat fa que el satèl·lit fugi cap endavant, com una pilota en una corda. La corda estira cap al centre, però la pilota sempre vol anar recta. Així, un satèl·lit a l'òrbita de la Terra pot volar a més de 27.000 km/h.

3:32 Sí, ho has llegit bé, 27.000 km cada hora. Això seria com donar la volta a la Terra sencera en una mica més d'una hora i mitja. Això és una velocitat tan gran que ni els avions més ràpids s'hi poden comparar.

3:47 I, tot i anar tan ràpid, des de la Terra no els veiem. No són brillants com una estrella. Parlen amb nosaltres mitjançant senyals invisibles. Ens ajuden a tenir internet, televisió, telefonia, previsió del temps... Fins i tot permeten que un vaixell que navegui des de València fins a Eivissa pugui saber exactament on és gràcies als senyals dels satèl·lits.

4:09 Hi ha satèl·lits de molts tipus. Alguns observen l'espai, com el famós telescopi Hubble, un telescopi gegantí que està a l'espai i ens mostra fotos increïbles de galàxies i estrelles molt llunyanes. Altres vigilen la Terra, miren com canvia el planeta, estudien el clima o ajuden en cas d'incendis o emergències. Des de l'espai, poden veure si ha nevat al Pirineu o si una tempesta està a punt d'arribar a Mallorca.

4:37 Però tornem a la velocitat. Què passaria si un satèl·lit anés més a poc a poc? Imagina't, potser, que en lloc de córrer per la vora del camp de futbol, camines lentament. Què passaria?

4:51 Doncs que la gravetat t'estiraria cap al centre i cauries. Amb els satèl·lits és igual. Si van més lents del necessari, la Terra els atrapa i cauen. Però com que han estat llançats amb exactament la velocitat adequada, segueixen girant.

5:07 I si anessin massa ràpid? Llavors podrien allunyar-se i sortir disparats, deixant de girar al voltant de la Terra. Per això la velocitat ha de ser molt precisa, ni massa lenta ni massa ràpida. Igual que quan vols fer un bon castell de sorra a la platja, ni massa mullat ni massa sec.

5:27 Et preguntes si algun satèl·lit ha caigut mai? De vegades en cau un, però la majoria es desintegren abans d'arribar a terra, perquè s'escalfen moltíssim quan entren a l'atmosfera. Si algun tros arriba a tocar terra, normalment cau a l'oceà, perquè més de dos terços del planeta són oceans immensos. Avui dia, a l'espai n'hi ha milers, de satèl·lits, tants que fins i tot hi ha persones expertes que només es dediquen a controlar on són i evitar que xoquin entre ells.

5:57 Hi ha països de tot el món que llancen i gestionen satèl·lits: governs, empreses, universitats i fins i tot col·lectius d'estudiants. De fet, a la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona, un equip de nois i noies van dissenyar fa uns anys un satèl·lit tan petit que cabia a la mà.

6:15 A la Universitat d'Alacant també treballen en projectes d'observació de la Terra, col·laborant amb científics d'arreu. I a Mallorca, des de l'Observatori Astronòmic de Costitx, fan servir dades de satèl·lits per estudiar el clima i l'univers. Orgull i passió ben a prop nostre. Si mires el cel una nit clara, potser podràs veure l'Estació Espacial Internacional.

6:38 No és un satèl·lit exactament, sinó una gran casa laboratori on viuen persones de diferents països fent experiments. Però, com els satèl·lits, gira i gira sense parar, ben amunt, sense caure. Quan la vegis passar, et semblarà una estrella que es mou a gran velocitat.

6:57 I ara que ho saps, segur que et vindran més preguntes. Per què la Lluna no cau tampoc? Doncs la mateixa explicació. La Lluna s'ha mantingut en òrbita durant milers de milions d'anys gràcies a la seva velocitat.

7:11 I els planetes del sistema solar orbiten al voltant del Sol pel mateix equilibri entre gravetat i velocitat. Així és com funciona aquest gran ball de l'espai. Cada objecte, des dels petits satèl·lits fins al gegantí planeta Júpiter, s'ha de moure a la velocitat justa per no caure ni marxar.

7:30 Curiós, oi? En realitat, la ciència sempre descobreix noves maneres d'entendre aquest equilibri. Algunes persones expertes encara investiguen les petites diferències i com afecten, per exemple, coets més grans o nous materials.

7:46 La física de l'espai ens recorda que, quan aprenem una cosa, sovint trobem deu preguntes més. I si algun dia vas a una exposició sobre l'espai, com la que fan a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València o a CosmoCaixa, a Barcelona, recorda: quan vegis una maqueta d'un satèl·lit, pensa en la força invisible de la gravetat i en aquells milers de satèl·lits que giren sense parar.

8:11 Gràcies a ells, cada dia podem enviar un missatge a algú que és lluny, veure el mapa del nostre poble a l'ordinador o saber si plourà demà. Ara que saps tot això, potser et mires el cel d'una altra manera. La propera vegada que surtis a fora de nit, busca aquell puntet que es mou lentament en línia recta.

8:29 Serà un avió? O potser, només potser, un satèl·lit saludant des de l'altra banda del món. I fins aquí la història d'avui. Descansa bé i bona nit.

Episodi anterior 15 Com construeixen els nius les formigues? Episodi següent 17 Com sabem l'hora?

Descarrega l'aplicació

  • A Clapar

    Descarregar a l'App Store Baixa a Google Play
  • AllTuner Originals

    Descarregar a l'App Store

Un projecte de David Poblador i Garcia · Amb el suport material i tecnològic d'All Tuner Labs

Ajuda Avís legal Política de privadesa Suggereix un tema

Allotjat a AllTuner Cast

0:00 0:00