Com construeixen els nius les formigues?

Uns minuts i a clapar
Episodi 15 10 min

Descobreix com les formigues construeixen veritables ciutats sota terra col·laborant de manera extraordinària! T'expliquem els seus secrets i com, seguint només unes regles simples, aconsegueixen crear laberints impressionants. T'atreveixes a mirar sota els teus peus amb ulls nous?

0:00 Hola, sóc jo, l'Alícia, i m'han donat permís per distreure't uns minutets més. I crec que val la pena que coneguis una història. Avui parlarem de com construeixen nius les formigues. Tot comença l'any 1957 quan en una escola de Lleida un grup d'alumnes es va fixar que sota unes pedres del pati s'amagaven uns petits insectes que mai paraven quiets, les formigues.

0:25 Un d'ells va aixecar una pedra i, amb sorpresa, va veure uns passadissos plens de corbes i sales minúscules. Saps què va veure en realitat? Un niu de formigues, una mena de ciutat subterrània construïda entre l'argila i la terra. Potser, si surts al jardí, a la terrassa o a qualsevol parc de Barcelona, València o Ciutadella, podràs trobar aquests petits habitants amunt i avall treballant sense parar.

0:51 Potser et semblem simples o insospitats, però les formigues, quan construeixen el seu niu, en realitat són capaces de fer una cosa increïble, unir-se a moltíssims éssers vius, cadascun fent una feina senzilla i, sense saber exactament el que fa la resta, aixecar autèntiques ciutats sota els nostres peus.

1:11 Començem pel principi per descobrir com s'ho fan. Has vist mai una fila de formigues carregant engrunes o petitíssims trossets de fulla? A primera vista pot semblar que simplement caminen sense rumb, però t'has preguntat com s'organitzen perquè entre tantes no es perdin ni s'atropellin?

1:30 Doncs aquí comença el secret. Les formigues segueixen uns senyals químics, unes olors especials que deixen quan caminen anomenades feromones. Aquestes feromones són com si posessin banderoles o pistes invisibles a terra que diuen vés per aquí o aquí hi ha menjar o per aquí es torna al niu. Quan una formiga troba una mica de menjar o un lloc adequat per començar un niu, deixa aquest rastre d'olor al camí de tornada perquè la resta pugui seguir-lo.

1:59 Així, sense parlar mai entre elles, però si olorant, es van passant la informació de manera molt eficient. Però, d'on surten tots aquests passadissos, cambres i estructures que formen el niu? Quan una colònia nova comença, tot sol començar amb una reina. Imagina't, per exemple, una formiga reina que aterra en un jardí després d'un vol nupcial.

2:22 Un vol on les reines i els mascles surten a l'aire lliure per aparellar-se. Això passa molt sovint en dies de calor després d'una pluja d'estiu, a pobles del camp de Tarragona o al voltant de la serra de Tramuntana a Mallorca, quan la terra fa olor de fang i tot sembla tornar a començar.

2:40 La reina troba un lloc amb prou humitat i ombra i comença a excavar. Amb les seves pròpies potes i mandíbules fa una petita galeria, una mena de tub sota la terra, i entra per estar-hi protegida. Aquest és el primer pas, un petit cau com una habitació secreta sota l'herba.

2:57 Després, la reina comença a pondre ous. Al principi és ella qui ho fa tot. Cuida els ous, els manté nets i calents i quan surten les primeres formigues, que en diem obreres, aquestes ja prenen el relleu.

3:11 Són les cuineres, netejadores, excavadores i vigilants de la colònia. I aquí és on la màgia de la colònia comença. T'imagines una obra de construcció on ningú sap tot el pla, però igualment tot es construeix a la perfecció? Això fan les formigues.

3:27 No tenen un arquitecte ni una cap d'obres, no existeix una formiga directora que cridi ordres. El gran secret és que cadascuna segueix unes poques regles simples, però totes reaccionen als canvis de l'entorn, a les olors de les companyes i a les petites vibracions de la terra. Quan una formiga topa amb una mica de terra tova, l'agafa i la porta cap a fora.

3:50 D'altres, en topar amb una galeria congestionada, busquen fer un desviament. Així, a poc a poc, sense saber-ho, construeixen, excaven i mantenen tot el sistema. El niu acaba sent com una vila soterrada amb galeries principals i secundàries, cambres per a la reina, sales per als ous, magatzems de menjar i fins i tot zones especials per guardar-hi les restes d'aliments perquè no facin mala olor i no portin malalties.

4:18 Si poguessis entrar al niu, veuries tot de bifurcacions i sales rodones, passadissos tortuosos i milers de formigues que entren i surten. Una mena de sabadell sota terra, però amb habitants molt més petits. I com ho fan perquè no s'enfonsi la terra per sobre?

4:35 Aquest també és un misteri que la ciència ha estudiat. Les formigues barregen els grans de sorra i terra amb una substància enganxosa que fabriquen elles mateixes amb la seva saliva. Així reforcen les parets i el sostre de les galeries. Has fet mai castells de sorra a la platja de Salou o de Gandia?

4:54 Si la sorra està seca, s'esmicoleix, però si hi afegeixes una mica d'aigua o una miqueta de fang, pots fer murs que aguanten més. Les formigues fan servir aquest truc, però a escala miniatura. A mesura que la colònia va creixent, les obreres especialitzades excaven cambres més grans dedicades a guardar llavors, fongs especials o fins i tot larves.

5:15 Algunes espècies de formigues es dediquen a cultivar fongs dins la seva ciutat, d'aire bé com si tinguessin un hort sota la terra. Les formigues jardineres encarregades de recollir fulles per cultivar els seus fongs es troben sobretot a zones tropicals d'Amèrica Central o del sud, però a les nostres terres les formigues més habituals crien, remadeixen o guarden insectes petits com els pugons, que produeixen una mena de nèctar dolç que després recullen.

5:43 Pots veure aquest comportament als camps d'ametllers de la Vall del Vaià o als horts de Mallorca. A la primavera, molts arbres estan plens de formigues que corren amunt i avall. Són les pastores recollint el menjar fet per altres insectes. Quan porten aquest menjar al niu, el guarden ben endreçat en cambres espacials separades de la17 resta.

6:02 Així, si una sala es fa mal bé o s'espatlla, la resta del menjar no queda afectada. Com cada passadís, cada cambra i cada magatzem s'acaba formant depenent de molts factors. La humitat de la terra, la quantitat de llum, la presència de pedres o arrels i tot això les formigues ho saben sense realment pensar-ho. Com?

6:23 Doncs gràcies a aquesta regla senzilla gravada en la seva natura. Si hi ha massa calor, es ventila una cambra nova. Si hi ha massa humitat, es busca un lloc més sec o es reforcen les parets. Vols saber un altre secret?

6:37 Encara que sembli impossible, les formigues d'un mateix niu solen reconèixer-se les unes a les altres per l'olor. Si alguna forma part d'una colònia veïna, de seguida l'identifiquen com a forastera i l'acompanyen amablement cap a fora, vigilant que no interfereixi amb l'organització interna del seu niu. Si has organitzat mai una gimcana a l'escola o un projecte amb amics, saps que tothom té un paper.

7:01 Qui talla cartolines, qui busca informació, qui fa la presentació. A les formigues els passa una cosa similar. Cada grup fa una feina i així tot rutlla. A més, la ciència ens ha mostrat que de vegades els nius de les formigues poden ser enormes, del tot impensables per algun que només veu la superfície.

7:21 Hi ha colònies que arriben als milions d'individus. L'any 2002, per exemple, científics van descobrir una supercolònia de formigues a la Mediterrània Occidental, passant per Catalunya, el País Valencià i fins parts del sud de França, amb nius connectats per quilòmetres de passadissos subterranis.

7:40 Eren molt més gran del que ningú esperava. Això mostra fins a quin punt la col·laboració i l'ordre poden crear estructures imponents, fins i tot sense plans escrits ni cervells gegants. I et preguntaràs, què passa si el niu s'enfonsa o s'inunda?

7:56 Aquí també tenen solucions. Les formigues són capaces de donar a la part afectada, trobar un lloc més segur i començar de nou. Si alguna part es fa mal bé, totes es posen a reconstruir-la seguint aquelles petites regles, sense que ningú ho mani directament.

8:11 Una mena de joc de proves i errors on cada error els ajuda a fer el niu més fort en el futur. Has après que el niu és molt més que una simple casa, és una xarxa d'habitacions, túnels i magatzems on tot el grup viu fent-se costat. Si t'hi pares a pensar, no és tan diferent de com s'organitza una escola, una família o fins i tot la teva classe.

8:33 Cada persona fa una cosa, però junts aconseguiu coses impressionants. Els científics que han estudiat nius de formigues, dones i homes de tot el món, sovint construeixen maquetes de guix on fan forats, posen colònies i al cap d'un temps dissolen el guix per veure el resultat. El que troben són escultures increïbles.

8:55 Xarxes més complicades que les que t'imaginares si només veus el forat d'entrada. I tot fet sense plànols, només seguint instints, olors, regles simples i col·laborant. De vegades la ciència no sap encara per què les formigues es cullen fer determinades formes o com calculen exactament la humitat o els perills. I aquí, igual que en la ciència de veritat, hi a moltes teories, debats i preguntes obertes.

9:23 Cada cop que algun s'endinsa a estudiar les formigues s'adona que hi a molt per descobrir. Però el que sabem segur és que l'organització i la col·laboració són claus. Així és com, sense parlar ni tenir grans cervells, les formigues poden aixecar ciutats plenes de vida sota el nostre món visible. Menudes, sí, però amb una força d'equip admirable.

9:45 Quan surtis la propera vegada i vegis un grup de formigues al darrere d'una engruna o entrant i sortint d'un petit forat, pensa per un moment en tot el que amaguen sota terra. Potser sota els teus peus hi a una ciutat sencera construïdes sense preses, sense ordres, només seguint regles senzilles i una col·laboració que, fins i tot a les persones, ens pot inspirar.

10:10 I fins aquí la història d'avui. Descansa bé i bona nit.

Descarrega l'aplicació

Un projecte de David Poblador i Garcia · Amb el suport material i tecnològic d'All Tuner Labs

Allotjat a AllTuner Cast