Com es fa la xocolata?
Uns minuts i a claparDescobreix el viatge secret de la xocolata, des de les llunyanes selves on creix el cacau fins al trosset dolç que tens a casa. Vols saber quins passos sorprenents i quants oficis calen perquè en puguis gaudir? Prepara’t per una aventura plena d’aromes i secrets deliciosos!
Escolta'l a
0:00 Hola, soc jo, l'Alícia, i m'han donat permís per distreure't uns minutets més. I crec que val la pena que coneguis una història. Avui parlarem de com es fa la xocolata. Tot comença a l'any 1623, quan a l'Amèrica Central unes quantes famílies indígenes recollien les primeres beines de cacau pensant ja en el gust especial que donarien a les seves begudes.
0:24 Potser cada cop que veus xocolata en una rajola, al supermercat o a casa, penses només en el que tens davant: una temptació dolça i irresistible que t'agrada menjar. Però t'has parat mai a pensar tot el que ha passat perquè aquell trosset de xocolata arribi fins a tu?
0:41 La veritat és que la xocolata té un viatge llarg i ben curiós abans no arriba a la teva boca. Anem a descobrir-ho junts? Comencem un camí que passa per selves frondoses, màquines sorprenents i sabors intensos.
0:56 Imagina una granja lluny, molt lluny, cap a l'Equador. L'Equador és un país a Amèrica del Sud, una mica més avall de Colòmbia i a tocar del Pacífic. En aquell país, i en d'altres, com Costa d'Ivori, a l'Àfrica Occidental, o Brasil, més avall, la terra, la calor i la pluja fan créixer una planta molt especial: el cacaué.
1:19 El cacaué s'assembla una mica a un arbre fruiter que pots veure aquí, però a les seves branques i troncs creixen, directament enganxades, unes beines grosses i allargades que recorden una mica a un meló petit i rugós. Aquestes són les beines de cacau, el punt de partida de tota la xocolata. Quan les beines són madures, tenen colors vius: groc, taronja o vermell, depenent de la varietat.
1:46 Els pagesos i pageses les tallen de l'arbre amb una mena de màquina molt prima, semblant a una forqueta llarga i robusta. No ho fan mai amb presses, perquè cada beina és valuosíssima. I saps què hi ha dins d'aquestes beines?
2:00 Si les obrissis, trobaries una polpa clara, enganxosa i dolça, que embolcalla muntets de llavors marró fosc. Són els grans de cacau. De fet, aquest primer moment ja fa olor forta de xocolata, però no fa gust de res dolç.
2:16 Més aviat seria amarg per al teu paladar. Tot just recollides, les beines s'obren amb molta cura. Se separen els grans i es deixen caure sobre unes grans fulles de plàtan, com si fossin catifes vegetals.
2:30 Però això no és per decorar. Aquí comença el primer gran secret de la xocolata. Els grans s'han de fermentar. Fermentar vol dir deixar que, durant uns quants dies, la polpa que embolcalla els grans es vagi desfent amb l'ajuda de bacteris i llevats. És com quan el llevat fa pujar una coca o el iogurt es forma a partir de la llet.
2:51 Aquí la fermentació fa dues coses. D'una banda, escalfa i transforma el gust dels grans, que deixa de ser amarg i aspre. De l'altra, afluixa la coberta dura que els envolta. Molts pagesos dels països on es cultiva el cacau diuen que aquest és el pas més important.
3:08 Si la fermentació no es fa bé, la xocolata no podria ser mai tan bona. Després de cinc o set dies, amb una olor forta i canviant que omple tot el camp, el segon pas espera: assecar els grans de cacau.
3:24 No serveix deixar-los a qualsevol lloc. S'escampen sota el sol, damunt de grans bastides de canyes o saques de fusta. Allà reposen dies i dies mentre el sol crema i el vent els acaronada. L'aigua que quedava als grans es va evaporant i només en quedaran ben poc humits.
3:41 Amb això s'evita que es facin malbé durant el viatge. Perquè sí, ara comença una aventura de debò. El cacau viatja molt més lluny. Des de selva, gràcies a cotxes, camions i vaixells, els sacs de cacau acaben al teu país o a una ciutat important d'Europa.
3:59 Aquí comença el tercer gran moment, el que potser t'imagines més fàcil: torrar el cacau. El torrat és un pas molt semblant a quan torrem ametlles o avellanes per fer panellets. Potser a casa n'has fet amb la mare, el pare o un familiar.
4:15 S'escampen els grans en un forn especial i es cuinen a temperatures altes, però no massa, vigilant que cadascun es torri igual. El temps i la temperatura canviaran el gust de la xocolata. Torrant poc, queda més àcida i suau.
4:30 Torrant molt, més amarga i potent. Hi ha expertes i experts que dediquen la seva vida a trobar el tast perfecte. Un cop torrats, els grans ja fan ben bé olor de xocolata. Saps què ve ara?
4:45 S'han de separar de la pell que els envolta, una feina que es fa amb màquines que bufen aire perquè la pell surt volant i només quedi la part fosca i comestible: els "nibs" de cacau. Aquesta paraula, "nibs", pot sonar estranya.
4:59 És com dir trossets petits de cacau torrat, que són la base de la xocolata pura. Ara arriba el moment que sembla màgia. Aquests "nibs", ben nets i escolits, es posen dins d'una màquina que els tritura i escalfa al mateix moment. En sortir, tot el que era sòlid es transforma en una pasta de cacau densa, untuosa i encara força amarga.
5:24 Aquí s'obren moltes opcions. La pasta de cacau es pot dividir en dues parts: la mantega de cacau, una part greixosa molt valuosa, i la massa seca, que dona el gust intens i fosc.
5:36 Per fer xocolata, gairebé sempre es barregen aquestes dues parts en proporcions molt precises. En aquest moment s'hi pot afegir sucre, llet en pols, si vols xocolata amb llet, i de vegades vainilla o altres aromes. El que s'obté encara no té la textura suau de la xocolata dels bombons o de la rajola que tens a casa. Cal una última transformació: el conxat.
5:58 Potser no has sentit mai aquesta paraula. El conxat és com amassar, però amb molta paciència. La pasta barreja dins unes màquines on es remou durant hores i hores, a una temperatura molt concreta. Els experts diuen que durant aquest procés, els elements més petits es fan cada cop més petits, el gust es barreja perfectament i la xocolata esdevé suau, brillant i aromàtica.
6:22 A Catalunya, com també al País Valencià i les Illes Balears, hi ha xocolaters i xocolateres que han aprofitat molt aquesta tècnica. Són cèlebres els obradors familiars, alguns fundats fa més de cent anys, que han sabut fer xocolata artesanal a partir de grans de cacau d'arreu del món. I ara sí, arriba el darrer pas: la temperatura.
6:42 T'ho explico fàcilment. La xocolata es fon a temperatures diferents segons el tipus de greix de cacau. Si la xocolata es refreda massa ràpid, queda opaca i trencadissa. I si es fon massa a poc a poc, no fa el sorollet aquell "crac" quan a la boca la trenques.
6:58 Per això es fan refredats controlats. Primer l'escalfen fins a fondre tots els cristalls. Sí, la xocolata pot tenir cristalls, però són microscòpics. Després, la refreden una mica, la tornen a escalfar un xic i, finalment, la posen als motlles.
7:14 Aquí sí, la xocolata es refreda del tot i agafa la forma que coneixem: una rajola, una moneda, una figura de Pasqua o mil altres formes creatives. A hores d'ara, la xocolata ja està a punt per menjar, o bé per fer crema de cacau, bombons, farcir coques de Sant Joan, panellets, croissants o aquelles xocolatades calentes dels diumenges d'hivern, amb melindros o ensaïmades, segons on visquis.
7:39 T'has adonat de tot el recorregut? D'una beina enganxosa a la selva a una tassa fumejant a la cuina de casa. Quina aventura! I hi ha persones a cada pas: pagesos a l'Àfrica o Amèrica, transportistes que travessen oceans, mestres xocolaters als nostres pobles i ciutats.
7:57 Et sorprendria saber quanta ciència i passió hi ha darrere de cada trosset de xocolata. Gent que estudia cada detall: la millor fermentació, la temperatura exacta per al conxat, la manera d'assegurar que el cacau es paga just per evitar explotació, o com fer la xocolata sense llet per a aquelles persones que no poden prendre'n. Fins i tot hi ha qui inventa xocolata feta sense ingredients d'origen animal per fer-la accessible a tothom.
8:23 Si alguna vegada t'arriba una rajola de xocolata i l'obres, pensa un moment en tot el que porta al darrere. I si algun dia t'animes a fer xocolata a casa, recorda: cada pas necessita paciència, respecte pels ingredients i admiració per la feinada que tants braços i caps han fet abans de tu. Ara ja saps que menjar xocolata és una festa, però també un homenatge a moltes persones al voltant del món.
8:49 I fins aquí la història d'avui. Descansa bé i bona nit.