Com capta el so un micro?
Uns minuts i a claparDescobreix com un micròfon pot captar la veu i la música i transformar-les en senyals que viatgen arreu. T'hi has fixat mai en la "màgia" que s'amaga dins d'aquests petits aparells? T'expliquem com funcionen i on pots trobar-los!
Escolta'l a
0:00 Hola, soc jo, l'Alícia, i m'han donat permís per distreure't uns minutets més, i crec que val la pena que coneguis una història. Avui parlarem de com capta el so un micro. Tot comença l'any 1925, quan un noi de 10 anys de València acompanya el seu pare a una petita emissora de ràdio del barri i el veu parlant davant d'un aparell estrany.
0:22 No era gaire més gran que una capsa de sabates, gris, amb uns botons rodons i una mena de graella metàl·lica que semblava la reixeta d'una finestra petita. Aquell noi, com tants infants de l'època, es preguntava: "Què fa aquest aparell perquè la veu del pare pugui arribar tan lluny?" I, sobretot, com pot ser que un micro tan petit capti una cosa tan invisible com la veu? Aquestes preguntes, que semblen tan senzilles, amaguen tot un món fascinant.
0:51 Perquè, què és en realitat el so? I com s'ho fa un micròfon per capturar-lo? El so és com quan llences una pedra a l'aigua. Les ones es dibuixen al voltant i s'expandeixen en totes direccions.
1:05 Amb el so passa una cosa semblant, però en lloc d'aigua, la pista per on viatja l'ona és l'aire. Parlem, piquem de mans, tot el que vibra a una velocitat adequada, també la corda d'una guitarra o la pell d'un tambor, crea un moviment invisible a simple vista, però que les nostres orelles sí que poden llegir.
1:25 Ara imagina't el micròfon a la taula d'aquella emissora valenciana com una mena d'orella artificial. De fet, podríem dir que funciona una mica com les nostres orelles, però canviant l'estil al final del procés. Allà on nosaltres transformem el moviment de l'aire en sensació, el micro transforma el moviment de l'aire en senyal elèctric. Per començar, vegem com capten les vibracions les nostres orelles.
1:51 Quan algú parla, la seva veu fa tremolar l'aire. Aquests moviments arriben a l'orella i mouen el timpà, una membrana fina com una tela de bateria minúscula. Aquesta vibració es transmet per una cadena de petits ossos i acaba activant nervis que porten el missatge al cervell. El nostre cos interpreta el moviment i ja tenim el so.
2:13 El micro agafa una idea semblant. A dins hi té una membrana, una mena de tela molt fina, de vegades de plàstic, d'altres de metall fi. Quan parlem a prop d'un micro, el so mou aquesta membrana, igual com passa amb el timpà de l'orella.
2:29 Però aquí ve la gran diferència. Quan la membrana vibra, no fa sonar res, sinó que, i aquí ve la màgia, aquestes vibracions es converteixen en una mena d'electricitat molt petita que després pot viatjar per cables i es pot transformar en so novament més endavant. Hi ha moltes maneres de fer aquesta conversió, però dues de les més conegudes són el micròfon dinàmic i el micròfon de condensador.
2:54 El micròfon dinàmic és molt popular a concerts i a ràdios de tot arreu, i també s'assembla molt als primers micros que s'utilitzaven a les emissores. Per dins, funciona una mica com un altaveu a l'inrevés. Té una membrana amb una bobina de filament embolicada al voltant d'un petit imant. Quan el so fa vibrar la membrana, la bobina es mou dins el camp magnètic de l'imant i això crea un corrent elèctric molt suau.
3:18 Aquest corrent segueix el patró de les vibracions originals. Si algú crida, la vibració és més forta. Si xiuxiueja, la vibració és petita. Aquest corrent representa el dibuixet elèctric del que s'ha sentit.
3:31 En canvi, el micròfon de condensador, molt emprat als estudis d'enregistrament, segueix el mateix principi bàsic: moviment convertit en senyal. Però en lloc d'una bobina que es mou, té dues plaques molt juntes, separades per aire o per un material molt fi.
3:46 Aquestes plaques formen com una petita bateria, un condensador. Quan la membrana vibra, la distància entre les plaques canvia i això genera un petit senyal elèctric capaç de copiar les vibracions del so. Aquests micros necessiten una mica d'energia per funcionar, sovint alimentada pels mateixos cables. Així que, mentre escoltava la ràdio a València aquell vespre de 1925, el noi no veia res especial, però dins el micro, un univers de moviment i electricitat es desplegava en silenci.
4:18 Avançant en el temps, podríem viatjar fins a Palma, a una escola qualsevol, on els micros s'han fet tan petits que gairebé ni es veuen. Ara són dins del mòbil, en una tauleta, fins i tot amagats en auriculars. Ja no calen caixes de metall grosses per captar la veu, sinó que pot ser una peça tan prima com un granet d'arròs.
4:37 I com podem saber que el micro funciona? Fes aquesta prova. Parla amb el mòbil a pocs centímetres i després posa'l ben lluny. T'has adonat que quan estàs a prop tot se sent millor i més clar?
4:49 Això ens mostra una altra de les característiques dels micros. Capten amb més facilitat els sons que tenen més a prop, una mica com fan també les nostres orelles. A l'aula de música a Castelló, la professora, la Maria, explica a la classe que cada micro té la seva manera preferida d'escoltar. Alguns capten sobretot el so que tenen al davant, els que es diuen unidireccionals.
5:12 Altres agafen so de tot arreu, els omnidireccionals, i n'hi ha que capten el so de diferents costats. Triar-ne un o altre depèn del que vulguem gravar. Per exemple, en un concert, els unidireccionals serveixen per captar només l'instrument desitjat i no tot el soroll del públic.
5:29 Ara imagina un enregistrament d'una banda de música a un local d'assaig. El bateria pica fort, la guitarra grinyola i el cantant crida. Si hi poséssim un sol micro al mig de la sala, potser tot se sentiria barrejat, una mica caòtic.
5:45 Però si posem un micro a prop de cada instrument i sabem com col·locar-los, podrem captar clarament cadascun i després barrejar-ho bé per escoltar-ho com si fóssim just al centre del concert. Els micros no només serveixen per a la música o la ràdio. Avui dia en trobem als hospitals, als intercomunicadors, als ascensors amb control de veu, fins i tot als robots que ajuden persones.
6:09 Per exemple, a Andorra la Vella, la Laia, que va néixer amb dificultats auditives, fa servir un implant coclear que porta un micro molt petit que envia el so a un sistema especial que ajuda el cervell a interpretar-lo. Aquestes petites meravelles ajuden moltes persones a captar sons que d'una altra manera serien invisibles per a elles. I la cosa no s'atura aquí.
6:31 Algunes científiques treballen a laboratoris de Girona millorant micros encara més sensibles, tan delicats que són capaços de captar sons gairebé imperceptibles: batecs del cor d'un animal molt petit, moviments d'insectes o sons submarins a molta profunditat. El món dels micros és més divers del que pot semblar.
6:52 N'hi ha d'especials per enregistrar ocells a distància, d'altres per captar sons concrets enmig d'una cafeteria plena de gent i alguns dissenyats per captar sobretot la veu humana i reduir gairebé tot el que els envolta. Gràcies als micros, podem parlar per telèfon des de Perpinyà i que una amiga ens escolti clarament a Alacant com si fos just al costat. Fins i tot els programes d'ajuda per a persones que no poden parlar utilitzen micròfons i altres sensors capaços de captar petits moviments de la cara o de la boca.
7:25 Ara imagina't la quantitat de veus, rialles, sons de la natura, concerts i històries que han viatjat pel món gràcies als micros. Són una passada, oi? Són com portes petites que ajuden els sons a transformar-se i a viatjar arreu.
7:41 Però alerta, un micro no té màgia ni pensament. Si li parlem massa fort, pot saturar-se, com quan alguna cosa ens esgota i no podem respondre. Si li parlem massa fluixet, potser no ens escolta, com quan hem d'estrènyer molt les orelles per captar un secret. Per això, a la ràdio de València, el pare sabia que calia apropar-se al micro, però no cridar-li, buscant aquell punt dolç on la veu entra amb claredat.
8:08 Ni massa ni massa poc. Tot això ens mostra una darrera cosa essencial: ni la tecnologia més avançada és capaç de sentir com nosaltres. Nosaltres tenim emocions, podem entendre el sentit d'una història, podem distingir la veu d'una amiga només pel to.
8:25 El micro només fa la seva feina, però quina feina tan important. Sense ell, la música, la poesia, les narracions i totes les coses boniques que es poden gravar no podrien volar fins a nosaltres quan prems el "play". T'imagines quin món seria sense micros? Hauríem d'anar sempre a prop per escoltar tot i el món seria molt menys musical, molt menys radiofònic, molt menys viu.
8:51 Per això, la propera vegada que miris un vídeo, parlis per videotrucada o gravis una nota de veu per algú que és lluny, pensa en aquest petit heroi, el micro, que, sense fer soroll, converteix l'invisible en visible, el so en electricitat i l'electricitat, altre cop, en so. I fins aquí la història d'avui.
9:11 Descansa bé i bona nit.